Al peu de la lletra
En aquesta galeria d'autors, que han exercit la reflexió crítica sobre l'obra de l'artista Antoni Miró, es troben, en primer terme, fragments dels seus treballs, així com, en segona instància, els textos complets referits a aquests. També es troben, finalment, els treballs que els autors han dut a terme al llarg del temps i del contacte directe amb l'obra del pintor.
Llista per: Autors
Silvestre Vilaplana
[...] És la il·lusió d’una Ítaca, les escultures tan perennes com les conviccions, és un afecte generós, és la balma que abraça l’ahir amb tots els demà que vindran. L’art d’Antoni Miró és la veu, la mirada, la provocació, l’esperança, la precisió, el coratge, el compromís, la bellesa de la quotidianitat, l’art d’Antoni Miró és l’ART.Text complet
Martí Domínguez
[...]Text completAntoni Miró és un pintor procaç, desinhibit, valent en la pinzellada, i que amb els anys ha anat manifestant de manera cada vegada més descarnada la seua mirada sobre el cos humà. Des dels primers dibuixos i gravats dels anys seixanta, fins a aquests llenços de cos natural de les darreres sèries dels anys 2018 i 2019, hi ha un procés de desinhibició, com si el pintor desitjara plasmar tot el potencial eròtic que traspuen aquells cossos femenins. Quan te’ls va mostrant, un a un, es produeix l’extraordinària sensació de l’aclaparament al davant de tota aquella carn trèmula, de tot aquell immens bany turc pictòric. [...]
Jordi Tormo
[...]Text completAntoni Miró i el Tribunal de les Aigües comparteixen un recorregut comú que els ha permès ser referents en els seus respectius àmbits. Miró es un pintor destacat dins de l’art i la cultura valenciana per la seua obra, trajectòria i projecció internacional i el Tribunal de les Aigües es distingeix per ser una institució clau per entendre el patrimoni cultural i el País Valencià actual. Si l’activitat del Tribunal destaca per ser oral, Miró utilitza la mateixa llengua que els membres del Tribunal per donar títol als seus quadres. Ho fa en valencià, com no podia ser d’altra manera. Si l’activitat del Tribunal destaca també per esdevenir en un únic acte celebrat cada dijous per resoldre els problemes entre els regants, Miró immortalitza en el quadre tot allò que vol transmetre d’una forma directa i amb un títol concís. Les seues imatges parlen per si soles.[...]
Santiago Pastor Vila
[...]Text completDoncs bé, l’artista atorga a aquests personatges dels àmbits cultural (de les dues cultures, realment, incloent-hi la ciència) i polític una especial condició d’actors principals en aquesta representació, pel seu compromís amb la societat i pel valor de les seues realitzacions dins de diverses àrees de la creació. Homes i dones que existeixen, o més aviat existiren en la majoria dels casos, amb una especial significació, en definitiva, d’acord amb el sistema de valors i ideològic propi de l’artista, refermant alhora el fet de construcció d’una identitat compartida.
[...]
Vicent Sanchis
[...]Per a l’artista, sàviament madur, “l’art, i més concretament la pintura, és una manera precisa de parlar”. Antoni Miró no parla per no callar, perquè calla i encara diu que no calla prou. Parla per fer pensar. Deixa córrer les seues paraules, la seua pintura, per fer gaudir de la reflexió necessària en un món que vol millor. Pintura “realista”, doncs, per facilitar la reflexió i la presa de decisions? Sí. I no: “Encara que la meua pintura siga realista, no ho és mai del tot. Només imita, en alguns extrems i mesures, la realitat”. [...]Text complet
Joan Llinares
[...] I de forma permanent, sempre, l’obra fa un cluc als homes i dones que han materialitzat la cultura d’un país entès a la forma “ausiàs-marchiana” és a dir, aquella de quan la nostra llengua no coneixia les fronteres borbòniques ni els símbols estaven dividits per franges. Art i realitat en totes les seus formes, formats i sentiments; emoció i compromís amb el seu poble; llibertat de qui la creu i la practica … tot això és el que trobe cada vegada que tinc l’oportunitat de contemplar l’obra d’Antoni Miró.Text complet
Lu Rois
Què haig de fer-ne d'aquest dol que no té ni nom?Text complet
Llàgrimes òrfenes amb tanta guerra i tanta mort.
La dalla ha escapçat tots els clavells,
tremolaran al vent i seran estels d'horabaixa.
[...]
Carme Jorques i Aracil
[...]Text completParlar d'Antoni Miró, és parlar de la identitat, de la cultura i del sentiment d'amor pel nostre País Valencià. I sabem que ho fa amb premeditació i nocturnitat, de manera que quan el món s'aixeca, Antoni ja "ho ha pensat i fet".
Aquesta persistència i tossuderia, inassequible a qualsevol interferència que li desviï del seu compromís ferm i profund, amb intel·ligència, honestedat i ironia, capaç d'involucrar-nos des de la seva obra és, sens dubte, el seu senyal d'identitat.
[...]
Carles Pujades Ferri
[...] Les formes, els personatges, i els colors vius i saturats en les pintures de Miró tenen la virtut de cridar l’atenció del públic i de fer-ho com a sustentació de la cultura, que avui encara més, sempre ix malparada i paga, junt al poble, les culpes d’estafadors i lladres. Aquesta manera de destacar mitjançant el seu estil té un segon rerefons que consisteix en l’esperança de l’arribada d’un canvi perquè tot millori. [...]Text complet
Cesc Freixas
Potser se't cansaran les cames,Text complet
i la pressa recorrerà el teu cor.
Quan no tinguis esperança
busca un carrer i deixa lliure el teu cos.[...]
Àngel Beneito
[...] és contemplar l’obra d’un artista compromès amb la historia i el present, amb el passat i el nostre temps mitjançant la utilització de textures, de formes, de colors i d’intencions certament testimonials i provocadores, que sacsegen la coneixença de l’espectador amb la intenció de sensibilitzar-lo i de no deixar-lo indiferent, [...]Text complet
Josep Lluís Antequera
[...]Text completMiró considera la cultura com “el recte camí cap a la llibertat” i afirma que “l’art ha de ser necessàriament crític”; pintar significa per a ell “viure l’única manera de sobreviure”, però aquest art ha de basar-se en la perseverança, l’ordre minuciós, la creativitat unida a la timidesa d’un retir enfaenat, encara que tot açò emmarcat en una comunicació no a qualsevol preu, sinó a través de l’ètica i l’estètica.
[...]
Enric Balaguer
[...]Text completEl gest del pintor retorna les imatges lligades a les nocions de veritat, objectivitat, identitat, memòria, document, arxiu... Si en l’era digital el clic aboleix l’espera, el gest del pintor en elaborar els quadres, sembla retornar les imatges per tal que siguen servades en el record i no passen com aus fugaces que travessen el cel.
[...]
Fernando Castro
[...] Antoni Miró pren partit, en la seua fina mirada a la realitat circumdant, i sap que la tasca necessària no és merament imitar el que succeïx sinó tractar d’oferir instàncies crítiques emancipadores154; la seua és una estètica traçada amb tot luxe de detalls, amb precisió i sempre amb fúria155: el que revela és una actitud de contínua rebel·lia. Per mitjà de la seua obra prenem consciència del desastre contemporani, la seua mirada plural ens obliga a comprendre la crisi en què habitem, amb missatges directes i amb les imatges justes156. Després de tantes imatges, amb poques paraules, Antoni Miró té clara la seua tasca: “Reflectisc la problemàtica de hui”. [...]Text complet
Natasha Díaz
[...]Antoni Miró és un pintor d'un profund sentit humanista. És un dels trets principals de la seva obra. Però també és un artista que fa servir molts llenguatges, codis i tècniques[...]Text complet
Miquel Gil
He vist el rostre cleptòmanText complet
i sinistre de l'amo poderós
lliurar la batalla virtual
sense armes, sense herois
[...]
Armand Alberola
[...] Miró ha pintat, gravat o esculpit la nostra història, la de tots, la més llunyana i la més actual, i ha deixat la seua empremta en les institucions que van tenir la sort de comptar amb la seua col·laboració. I ho ha fet des de les seues profundes conviccions, des del més pur activisme sociopolític, combatent amb les armes més belles que l’ésser humà pot emprar, amb treball metòdic i pacient, i sense renunciar mai a arribar, amb la seua veu plàstica [...]Text complet
Eugenia Eiriz
[...] I acabo, tot i que vaig conèixer a Toni Miró de la mà de Gades, ha estat la seva absència més aviat la que ens ha unit. Vaig trobar en ell l’amic que em recorda a Antonio i, encara que no sempre estiguem d’acord, mai oblido que el seu consell pugui ser el que en Toni hagués donat a Gades, que ell li hauria escoltat. També penso en el molt que s’han rigut junts... i això em fa molt feliç. [...]Text complet
Feliu Ventura
Paraules de colors i llum de fàbrica,Text complet
vesprades que, en un got, es fan matí.
La vida és el que passa entre llenços i llençols
estesos com un plànol delplaer i del combat.[...]
Valentin Balanovskiy
[...] No obstant, resulta complicat afirmar que l’exposició corresponga exclusivament al gènere de les belles arts. Antoni Miro va voler desafiar les veus del món del cinema que pretenien enaltir aquest gènere artístic com el més sintètic i va decidir unir en una sola idea, la poesia, la dansa i els gràfics. [...]Text complet
Leonidas Donskis
Antoni Miró és un artista únic que parla una llengua europea de sensibilitats modernes. Apareix com un gran artista català capaç de redescobrir els ponts mentals, estètics i culturals d’Europa. [...]Text complet
Mara Aranda
Una almoina per l’amor de déu.Text complet
Penses i qui et mira sent menyspreu
Has perdut la força que tot esser té
Doblegada i capbaixa arrossegues el peus.[...]
Valentyna Demian
[...] Una nova dimensiò atorgada a l’art heretat i viu (flamenc) o l’organitzaciò de la vida social (Suite Tribunal de les Aigües de A. Mirò (2018) que representa un exemple més del patrimoni cultural intangible en la Llista UNESCO) demostra que el patrimoni cultural intangible ès no només cultura viva i una part integral del món contemporani sinò tambè la font inesgotable de creativitat en totes les seves manifestacions.estacions. [...]Text complet
Grup Júlia
Cada matíText complet
m’esperes a un jardí
reflectit al llac Daumesnil de Paris
i passegem amb astrolabis
com mariners,
perduts[...]
Daniel Giralt-Miracle
[...] Miró vol interactuar perquè en el fons, cada una de les seves obres respon a una meditació, i és un lament o un crit d’alerta, perquè és un pintor d’idees, que sap conjuminar els continguts ideològics i l’expressió plàstica i aconseguir un equilibri particular que és el que personalitza el seu treball, una creació que, vista amb perspectiva, m’atreviria a dir que constitueix un nou Llibre dels fets, perquè en el seu conjunt esdevé una narració dels esdeveniments més importants de la seva vida, escrita en plural de primera persona, com va fer el rei Jaume.Text complet
Emili La Parra
[...] una de les facetes d’aquest artista, situat en la línia del realisme social i plenament compromès amb els problemes i amb els assoliments del seu temps. D’aquest compromís sorgeix el seu acusat interès pel passat, perquè ell sap molt bé que aquest passat ha conformat la situació actual. Per aquest motiu la història ocupa un lloc central en l’obra de Toni Miró. A ella recorre de manera crítica –unes vegades amb una forta dosi d’ironia, unes altres amb autèntica amargor– per a complir la funció catàrtica [...]Text complet
Moraima Clavijo
[...] L’observador davant de l’obra, en actitud inquieta i no contemplativa, perquè veure que es converteix en tema d’una altra obra que ho re-crea, resulta desconcertant i ens situa davant moltes interrogants: què pensa, per què ha arribat fins aquí, com del que veu li interessa o li resulta proper, què li transmet aquesta obra, què preveu de forma aparentment passiva. [...]Text complet
Teresinka Pereira
Els meus dits caminenText complet
en silenci deliri
i els meus famolencs ulls
devoren en un vol
els museus de Miró
no amb paraules,
sinó amb acústiques,[...]
Floreal Moltó
[...] L’obra és senzillament formidable, i comprensible per a qualsevol profà en art escultòric. Els traços del calat sobre el ferro que ha creat l’artista mostren perfectament soldats, cavalls i tota la confusió humana que significà l’enfrontament entre els dos bàndols, [...]Text complet
Jolanta Studzinka
[...]Sembla imprescindible detenir-se en girar al voltant de la rotonda gandienca, per desxifrar la idea que plasmen les perforacions de l’escultura d’Antoni Miró. L’aturada i la mirada podrien ser el primer pas a fer per aconseguir el trencament del recorregut circular d’hàbit i el moment de reflexió sobre la nostra identitat.Text complet
Josep Forcadell
[...] Aquests darrers anys, Antoni Miró s’ha fixat en els espectadors i en els espais de l’art. Les grans obres passen a un segon terme: La Gioconda del Louvre contemplada per una munió de curiosos i fidels, espectadors de reverència fugaç i foto apressada; estudiosos i amants de l’art que transiten a l’ombra del Partenó o sota el sol d’Epidaure, passejants de museus grecs en actitud d’afecte i respecte als qui van fer aquell temple[...]Text complet
Mariolina Cossedu
[...]El nom d’Antoni Miró s’identifica, en la cultura figurativa europea i internacional, amb una pràctica artística dedicada al compromís, a la denúncia, a la reflexió crítica sobre les grans tribulacions de la contemporaneïtat. Actiu des de final dels anys 60 (va nàixer a Alcoi el 1944), molt jove i actiu en diversos fronts (va fundar el grup Alcoiart a Espanya i, més tard, el Gruppo Denunzia a Itàlia), treballa en la defensa apassionada de la llengua i la cultura catalanes, i també en el suport dels drets humans de la població oprimida. Una figura de profunda sensibilitat civil i política, Antoni Miró fa del seu treball l’eina més formidable per instar el temps present a una consciència responsable i conscient.[...]Text complet
Néstor Novell
[...]Text completAntoni Miró és conscient que l’art incideix en el procés de reflexió històrica que la pròpia societat fa de si mateixa, i per tant, expressa l’exaltació elegíaca del neguit i la incredulitat valenciana sobre les possibilitats polítiques del país. [...]
Otis
[...] A més, no tan sols hi reconeixem el fet històric, sinó que l’obra ens fa viatjar a través del temps fins el moment on aquell té lloc; un temps allunyat en la distància, però proper en la topologia social.[...]Text complet
Porto Sanabria
[...] L’enorme potència de la seua comunicació, la immediatesa de les seues al·legories, la intencionalitat de la seua crítica la converteixen en un autèntic referent de gran importància: cada realització és una crítica, tan fèrtil com ferotge, de mordacitat absoluta. [...]Text complet
Vicent Terol i Calabuig
[...] El famós quadre de Velázquez La rendició de Breda dóna ocasió al nostre pintor per recordar-nos que “Quan el mal ve d’Almansa...” i fa una transposició de la batalla que es lliurà a Flandes, i la trasllada al nostre entorn; el duc d’Alba rep la humil salutació del vençut, i Miró, amb el seu art, ens assenyala aquella data que cal no oblidar. [...]Text complet
VM Vidal i Vidal
Antoni Miró té per norma proposar-nos una pintura sempre facetada segons la més inesperada angulació; no obstant sempre es refereix a la pintura mateixa, i a l’ofici de pintor i escultor; per tant no ha d’estranyar-nos aquesta fornada de pintura que ens parla d ’una tasca i un ofici que li és amat com no podia ser d’altra manera. [...]Text complet
Josefina Bueno
[...]Miró usa sovint els elements que té al seu abast; en primer lloc, la pintura, els colors, el llenç, la matèria; en segon lloc, el discurs, les paraules, la literatura. L’artista sap adaptar al seu llenguatge el missatge que busca. Tot això per construir una de les trajectòries artístiques més sòlides i alhora cíviques de la nostra cultura.[...]Text complet
Emili J. Marín
[...]Antoni Miró, al llarg de tota la seua obra, està fortament influenciat per aquest humanisme. Ell ha tancat l’horitzó al voltant de l’home, de les seues peripècies i del món sensible. [...]Text complet
Gabriel Garcia Frasquet
[...]Per a aconseguir la seua finalitat comunicativa, Miró empra el contrast, que commou o que indigna, entre l’opulència del sistema i la marginació que genera, entre l’alienació consumista i l’atemptat als drets humans més bàsics. El seu art es converteix en un clam contra la injustícia i el silenci còmplice. Com deia Vicent Andrés Estellés, la seua obra és “rica en còlera i tendresa, crònica penosíssima i esquema d’acció”.[...]Text complet
Maria Elena Ditrén
[...] Una ens parla d’un món en què estem immergits la major part dels qui tenim accés a aquesta mostra. Pobladors de ciutats d’intensitat de vegades frenètica, que troben dins el museu un espai que transiten en silenci, lluny d’aquella altra realitat, comuna a totes les ciutats. Aquella altra realitat que ens parla de la pobresa material. Històries de despulles, de misèria, d’indigència.[...]Text complet
Matilde Romagosa
[...]La força que va impactar en l’estança va ser tal, que ni la llum del capvespre aconseguia restituir-li la placidesa habitual.[...]Text complet
Abel Prieto
[...] Antoni representa l’humanisme més pur i autèntic en uns temps particularment cruels. Això, per suposat, sense que es permeta mai cap tipus de retòrica o de melodrama i amb l’exigència a l’espectador d’una actitud intel·ligent, activa, qüestionadora. [...]Text complet
Josep Lluís Seguí
[...]Antoni Miró és un pintor -i escultor- dels marges, de les altres ciutats; dels afores, del que es troba a la porta del museu; més de qui mira que del que es preveu. Pintor d'allò que no volem veure: pobresa, guerres, destrucció, fam i fàstic, d’allò que a la mirada desagrada. [...]Text complet
Ximo Company
[...] Miró és, per damunt de tot, un mestre de la taca de color enganxada al cos humà, a les aspiracions i a les frustracions dels éssers humans. O bé un mestre dels cossos, de les mirades, dels sofriments i postures humanes sàviament il·luminades per la llum i el color destil·lats per la seua portentosa retina. [...]Text complet
Adrià Miró
[...] Autodidacta intuïtiu, la vocació li va venir molt primerament: natures mortes, paisatges, retrats, amb una mica de Cezanne o de Vázquez Díaz. Alguna escapada a la pintura abstracta el va portar al convenciment que la seua línia era la del realisme, el figuratiu, un realisme més o menys expressionista o més o menys minuciós i fotogràfic, segons les èpoques.[...]Text complet
Carles Cortés
[...] fins que un bon dia va despertar la necessitat d’expressar els seus sentiments, la seua visió del món, a través de la pintura. L’art li va servir per a oferir al món sencer els seus aguts comentaris, l’allau de retrets que naixien en la seua ment. Eren temps difícils en aquest país; la dictadura ofegava llibertats i els artistes de la generació de Toni lluitaven per tots nosaltres, [...]Text complet
Clàudia Serra
[...] Ara el pintor Antoni Miró, també alcoià, li dedica una exposició, no només pel que va suposar l’Ovidi per a ell (un gran amic), sinó pel que significa per a la nostra cultura. Les obres d’Antoni Miró ens permeten imaginar-nos l’Ovidi a l’escenari, cantant Garrotada en swing, amb aquella veu potent quan deia “Garrotada cantarem!”, [...]Text complet
David Rico
[...] Prescindeix d’allò superflu, per centrar-se a les figures que contenen el missatge, la força comunicadora, transmetent el dolor i la desesperació, el rebuig i la tristor, la decadència consentida d’una part de les societats actuals del món. I ho aconsegueix a partir de la disposició concreta de les figures, des de la força d’una mirada, l’ús intencionat d’un detall o determinats colors que impregnen de vida i atractiu la imatge representada. [...]Text complet
Jesús Pons Vidal
[...] I el que ha fet Miró és un treball extraordinari, amb un domini de la tècnica exquisit i amb una semàntica ben personal. Ha recreat el poeta i l’ha fet ben nostre, li ha donat tot allò que la impostura li va treure: vida, moviment i color. [...]Text complet
Jesús Pradells
[...] el compromís irrenunciable cap als seus amics i cap a qualsevol iniciativa cultural o cívica que tinga caràcter progressista i que busque la denúncia de les injustícies socials tan presents en la seua obra. I és que en el Miró pintor hi ha tres elements bàsics del Miró persona: la preocupació social, la reflexió nacional i el gust per les persones. Un interès per la bellesa interior de les individualitats conegudes que engloba els tres eixos apuntats. [...]Text complet
Miquel Pujado
[...] Quan contempleu l’obra que Antoni Miró ha dedicat el seu, al nostre, amic, observe la veu que esqueixat l’obra plàstica, i descobriu la veritat que roman sempre amagada sota la pell de realitat aparent –tot esperant que un artista l’exhibeixi nua davant de nosaltres. [...]Text complet
Pau Grau
[...] Som al país d’Antoni Miró, i una vegada situats dins les seues fronteres, ja hauran comprovat com pertot es desplega un enorme espectacle conformat per imatges precises de gran vivesa i alhora domèstiques. Són les imatges de la humanitat, d’allò que més inquieta als éssers humans: el poder, la mort, el sexe, la violència, la por... És molt probable que tinguen vostès la sensació d’estar recorrent un lloc on ja han estat abans; no obstant, es tracta d’un dels encants d’aquest territori per el qual ens endinsem. En delectar-se amb les vistes descobriran objectes d’ús quotidià, icones que formen part de la seua realitat més propera i immediata, imatges que formen part del trànsit regular de les seues retines: [...]Text complet
Ricard Huerta
[...] Per bé que inicialment velem Antoni Miró com un observador privilegiat de la ciutat, com un intèrpret dels seus amagatalls, la veritat és que en els treballs del pintor d’Alcoi trobem prou detalls per a construir un teixit significatiu de la seua condició de lluitador. Se’ns transmet així no sols una postal pictòricament atractiva dels seus viatges i passions, sinó sobretot un posicionament enèrgic contra el silenci còmplice. La veu del pintor és la queixa del poeta. L’acció sobre el llenç comporta un repte, una implicació clara, una declaració de principis. [...]Text complet
Vicent Berenguer
[...] Salta a la vista que és una actitud molt creativa, car davant la contemplació del quadre indueix a unes determinades lectures que poden enriquir-se segons la naturalesa dels seus elements i segons la sensibilitat cultural que l’espectador o lector del quadre posseeix. La seua pintura, així, a més de provocar en la consciencia l’acte de veure, sorprèn amb la ruptura de convencionalismes perquè aquest lector de pintura siga conscient de les relacions que s’estableixen amb el món, des d’un innegable sentit de la contemporaneïtat però també amb una crida cap al sentit de la història.[...]Text complet
Manuel Alcaraz Ramos
Un record que no és nostàlgia. Unes mirades que superen el temps. Uns anys habitats per les paraules ajornades i els silencis cridats. Un color caut, algunes ràfegues viscudes en roig o en blau sobre els traços existencials d’un rostre viatger. Unes lletres insistents: versos, telegrames, títols, incitacions. Uns detalls atrapats, celebrats, fets Història. Unes pulsacions en el nervi de la memòria. Una retrobada. [...]Text complet
Francesc Verdu
[...]A TOTS nosaltres ens calText complet
tenir sempre una llum en els ulls,
un somni permanent,
una altra manera d’imaginar-nos.[...]
Carlos Delgado
[...] Antoni Miró és un creador al qual tradicionalment s’ha situat com hereu del pop-art, però la seua originalitat i expressivitat ens adverteixen que som davant una figura l’obra de la qual no admet cap tipus d’encasellament delimitador, ja que són molts els modes de lectura que permeten uns treballs tan suggeridors com els seus. [...]Text complet
Floriano di Santi
[...]Mirar dins la història de l’art motiva el caràcter de profunda reflexió de la tékne figurativa de Miró en els darrers quatre o cinc anys, la seua inquietud infinita. Reflexiona sobre la condició humana en una implicació que, de la memòria individual, els pensaments, els sentiments, va a una successiva explicitació quasi d’un fons d’irracionalitat col·lectiva[...]Text complet
Valentina Pokladova
[...] Així doncs, el rol de l’artista que alimenta la cultura és grandiós. Miró és pràcticament kantià: no creu en la bondat natural, sinó en la cultura. Substitueix la natura per la persona, suplica a l’espiritualitat humana, diu la veritat que hom desitjaria mantenir amagada. La seua sèrie de litografies “Viatge interior” continua especulant sobre el fet que les idees comunes sobre l’estabilitat mundial han estat destruïdes novament, el sentit i els postulats morals han decaigut i la civilització trastornada sembla marcida pel racionalisme, sembla neuròtica a causa dels prejudicis. [...]Text complet
Amalia García Rubí
[...] En les pintures sempre reflexives d’Antoni Miró, trobem una filosofia de vida, un encreuament de camins on art i vida conflueixen més enllà del que és aparentment artificial.Text complet
Beatriz Aisenberg
[...] enfocament que serà compartit pel realisme de Miró, al qui se li suma el punt de vista de la contemporaneïtat. De la mateixa manera que els artistes compromesos del segle XX i de principis del XXI, Antoni Miró assumeix la responsabilitat de defensar la seva posició ideològica. [...]Text complet
Miquel-Àngel Codes Luna
[...] Així doncs, encara que l’estendard del compromís social sempre estiga en alt, els camins per on discorre el quefer artístic d’Antoni Miró, sempre estan oberts, tan oberts que arriben fins a la reflexió del seu propi ofici, el binomi natura-progrés o l’erotisme. [...]Text complet
Pasqual Patuel
[...] L’objectiu que ha mantingut al llarg de la seua carrera artística es troba trànsit d’este esperit crític enfront de la cultura del moment, aportant pautes revisionistes que pogueren promoure un canvi d’enfocament cap a altres possibilitats. Per això ha desenrotllat tota una iconografia que va des de la ironia, el sarcasme fins a la més subtil tendresa. La seua pintura no es mou en un pla anodí i neutral sinó que comporta una forta provocació destinada a estimular en l’espectador la seua capacitat de reflexió cap al context en què viu. [...]Text complet
Rafael Acosta de Arriba
[...] La seua obra, ha sigut una seriosa i intensa temptativa de lliurar-nos les seues obsessions humanistes, de lliurar-nos llampecs i indicis del món actual perquè penetren en les nostres pupil·les i habiten les nostres ments, de lliurar-nos generosament la seua mirada.Text complet
Ricard Pérez Casado
[...] De primer ofici. Dibuixar, retallar l’espai amb les finies, encabir-lo en la reflexió dels colors, a prop de la realitat de l’ull, però també d’allò que l’ull li proporciona al cervell, al coneixement. Molt d’ofici, moltes passions contingudes. El capteniment forma parta del tarannà de l’artista, a mig camí entre el demiürg i l’intèrpret, sempre, al capdavall, actor. Això si, disciplina i rigor. [...]Text complet
Eliseu Trenc
[...] Antoni Miró es situa a l’interior del magma de les imatges dels mass media per a pervertir-les, per denunciar mitjançant juxtaposicions terribles entre misèria i riquesa, entre pau i violència, la condició humana en la societat capitalista i les tragèdies polítiques del nostre món.[...]Text complet
Joan M. Monjo
[...] Perquè amarga i punyent és la manera de veure i de contar la realitat d’Antoni Miró. Mena de dietari on, com des de fa anys i anys, assenyala on és el símptoma, la plaga, la malaltia social o la injustícia en aquesta fase apocalíptica del sistema econòmic pervers i abjecte que ens pertoca de viure en aquest començament de segle XXI.[...]Text complet
Músics Mireia i Borja
M’esperes a dalt de l’escala mecànicaText complet
amb una valisa molt poc diplomàtica,
la teua mirada defuig la retòrica
hui no és el dia, no et veig molt empàtica[...]
Rosalia Torrent
[...] la imatge d’Antoni Miró, com tantes altres de les seves imatges, reivindicava la pausa necessària, el descans de la mirada en una bellesa no exempta de misteri. [...]Text complet
Sol Ferri
[...] Este mag té una caixa en què guarda totes les realitats, totes les mentides, tot el que va ocorrent en la història en què viu. Tot un món dins d’una caixa. Un univers propi en què s’acumulen les imatges, les icones, les bicicletes de mil formes, les dones nues i suggeridores, les pales excavadores vives, la natura, l’home com a part d’esta natura... De tant en tant, eixa caixa s’obri i Antoni trau una imatge; se la mira, se la remira, hi pensa una mica i la transforma en un quadre: ha fet màgia.[...]Text complet
Antoni Gascó
S’ha escrit molt, i bo, de l’obra d’Antoni Miró. Tant que possiblement és un dels més analitzats d’entre els artistes contemporanis de l’antic sol ibèric, el de Tartessos, el d’Indíbil i Mandoni, el de bruixes i camins d’estelada, el de moros i cristians, el de sants i truans, el de papes i antipapes, el de “La Celestina” i Santa Teresa, el d’inquisidors i erudits nigromants, el d’invasions i diàspores... I és natural perquè la seva obra té, des de l’inici, continguts molt plurals rics en iconografia que revelen unes preocupacions socials i sensitives, fruit d’una capacitat d’observació i anàlisi, tan sols parells a la seva exigència d’expressió estètica. [...]Text complet
J. Seafree
[...] Malgrat la varietat de registres i reconeixent una àmplia versatilitat en el treball d’Antoni Miró, el record dels seus quadres deixa sempre la càlida sensació d’una llum d’arena que acaricia la columna de la memòria. Quan la pintura és llibertat, les paraules resten al seu servei, i el fet artístic, cobert de secret i d’aigua indispensables, es torna joia i honorable allotjament.Text complet
Joan María Pujals
[...] La pintura d’Antoni Miró s’inscriu en aquest doble combat des de la més radical convicció que la bellesa és molt més que una realitat estàtica: per a Antoni Miró la bellesa és, per damunt de tot, un esperit de transformació. [...]Text complet
Emili Rodríguez-Bernabeu
Text completAmb ordes liminars
[...]
i signes esquemàtics
remous la cendra col·lectiva
feta de quatre pals de sang i de crepuscle.
Anna Szlazak
[...] Antoni Miró és un artista auto-reflexiu, però també sembla que sent un gran respecte pel receptor. Una obra que és, en aparenta, transparent, però que conté significats ocults que permeten de crear un pervers diàleg amb el receptor, impacient per trobar significats nous i amagats una vegada es troba front al quadre. Tanmateix, l’artista concedeix alguna cosa més l’observador: li permet d’arribar a les seues pròpies conclusions. No intenta imposar un determinat missatge al receptor; el presenta d’una manera prou clara, però amb un segon significat amagat de manera subtil. [...]Text complet
Bruno Pollaci
[...] Antoni Miró sembla haver trobat la clau per afrontar la seva personal “batalla” artística, oferint un treball de grans valors evocatius i realitzant obres amb una notable habilitat tècnica, [...]Text complet
Francesc Ferrando
El mutisme de les VÍCTIMESText completEl MIRALL de la misèria
El callar dels qui atorguen
La cridòria les bèsties
La lluïssor de l’acer[...]
Jordi Botella
[...] L'home que pinta aixeca els ulls i mira.Text complet
Davant seu troba un llenç. Darrere
Res. I enmig de tot ell sol, amb els rostres
Que el temps toma a la vora de cada home
Amb quitrà dels vaixells i ossos de peix. [...]
Josep Piera
Quin màgic laberint de flames!Text completCom una processó de records condemnats al silenci
amb crits desesperats cremen els arbres: fum.
El foc, una orgia ferotge de fantasmes,
em furta, aquesta nit, la calma i la memòria.
Demà, el verd tindrà regust de cendra.[...]
Klaus Groh
[...]Una obra d’art com la més humana de les màquines des de la invenció de la roda!Text complet
Néstor Basterretxea
[...] Atent, en efecte, per intentar entendre l’aventura múltiple d’uns intents que, davant dels meus ulls, es presentaven com un bigarrat repertori d’objectes, connectats secretament entre ells, supose, que componen el vastíssim i sorprenent cos estètic que resulta ser l’obra de Toni Miró. [...]Text complet
Raffaella Iannella
[...] Per contra, la utilització d’una realitat virtual, minuciosament elaborada amb esdeveniments quotidians, ha tingut l’eficàcia d’una fractura igualment prodigiosa, finalitzada en la inversió de la mera descripció racionalista a favor de la sublimació imaginativa i psicològica, Prerrogativa que ha implicat els representants d’una visió hiper i ha estat assumida, successivament, en la pintura dels anys més recents dels quadres d’Antoni Miró. [...]Text complet
Antonio Malmo
[...] En tal marasme de vívida llum “llueix” l’estrella de l’artista valencià Antoni Miró, la personalitat del qual és composta i complexa per la varietat de temàtiques i de les problemàtiques abastades en les seves obres, però sobretot reïx per l’originalitat de les seves solucions, pel seu compromís social, per la profunditat de la seva investigació i per la recerca continua de nous estilemes des d’un punt de vista exquisidament estètic.[...]Text complet
José Luis Galicia
No existeix la veritatText complet
ni en l'art ni en la vida,
però sí una mà
que la intel·ligència i el cor
guien,
i tota obra de pintor
amb ella està escrita.[...]
Daniel Da Rosa
[...] Però allò que és extraordinari en l’Antoni no és només la seua obra, que parla per ella sola. És aquella mà franca, solidària i amiga que travessa l’oceà per trobar-se amb la nostra, la del grup, sense ni tan sols conéixer-nos en persona. [...]Text complet
Gaspar Jaén i Urban
[...] Veureu aquí l’obra d’un bon dibuixant, una mà de gran soltura, que utilitza amb mestratge la línia, les tintes planes i les textures lluentes per a fer quadres hereus del collage, del pop-art, de la fotografia i del crit de denúncia i crítica de l’agit-prop. Un treballador de moltes hores, constància i dedicació. [...]Text complet
Masha Yufa
[...] En les obres d’Antoni Miró, l’espill ha estat substituït per la matriu, on la reflexió ha trobat el seu darrer refugi. El seu art transforma la vida en una altra dimensió. És l’existència dels signes amb el seu simbolisme i amb la seva metamorfosi, dirigits a l’intel·lecte de l’espectador. Sembla Odisseu, que, cercant la seva sort, vaguejava pel regne d’Hades, fent parlar les ànimes dels morts. Allí es barrejaven passat i present, i es veia el futur. Res, però, tenia carn terrena. [...]Text complet
Tatjana Milosavljevic
[...] Algú va dir una vegada que “la pedra angular de l’art i el vertader principi de qualsevol tipus de treball estan basats en el dibuix i en el color”. Així, les totalitats sintètiques de Miró parlen a través del drama de línies i colors, creant imatges visualment convincents, sense importar allò que s’hi estiga descobrint. Dibuixos ferms, forts, intransigents, geometria discreta i construcció gràfica, per una part; investigació del color, inclús el tractament del color com a organisme viu, per un altra, així com solucions informals compostes, un mètode pars pro toto, i estructures complexes. [...]Text complet
Alexander Zhurba
[...] És tan important la composició en els treballs de l’artista que fins i tot els petits detalls de la seua obra tenen un significat semàntic important. La utilització mestra dels estilismes i del Pop i Op-art, la metaforització de les imatges, l’humor, la ironia i allò grotesc reforcen la influència de les obres sobre els espectadors. L’artista intenta expressar, de forma visual, les imatges de les sensacions interiors, i invita els espectadors a experimentar-los amb ell. [...]Text complet
Jadwiga Najdowa
[...] El pensament i la mà de l'artista ens duen a situacions transparents, a formes de contorns purs, de línies decididament conduïdes i d'un colorit pur, amb gust assaborit, inclinant-se cap al monocromisme. [...]Text complet
Jesús Huguet
[...] engrandeixen els referents fins donar-li a l’obra resultant, als gravats mironians, una dimensió molt més ambiciosa i plena. I molt més directa en l’explícit missatge de la valoració del cos humà. [...]Text complet
Marisol Martell
[...] D’Antoni Miró em sorprèn la seva capacitat de creació, la proximitat de les seves formes i les seves obres. El seu esguard, agut, revela un món que també a nosaltres ens circumda tot i que, potser, no n’havíem parat esment. [...]Text complet
Miquel Cruz
[...]Text completÉs obvi que cada llenguatge presenta els seus trets particulars; tanmateix, gràcies a aquesta heterogeneïtat discursiva hem pogut aproximar-nos a dos universos llunyans com són la pintura i la literatura, pinzell i ploma fecundíssima que plasmen d’una manera força realista una coincidència artística de la intel·lectualitat de l’època. [...]
J. F. Yvars
[...] Ara jo diria que en el cas de Miró hi ha una certa bel·ligerància plàstica que de vegades tendeix a esborrallar la vivesa formal de la seua obra. És una obra tan cabal que caldria esbrinar amb molta delicadesa i sempre en nuclis significatius molt determinats. Jo crec que és un artista del segle xx i xxi, amb unes eines polides i repolides per la seua pròpia pràctica. I penso que en una societat com la nostra –no damnada, condemnada– és molt difícil mantenir..., jo ho he vist en poques ocasions. [...]Text complet
El Diluvi
[...]Text completLa costa era com era,
[...]
I ara, senyores, el que és.
La costa era com era,
Blanca adés, jutgen vostés.
La costa era com era,
Senyores, i ara, el que és.
La costa era com era,
Han fet tot el que han pretés.
José María Iglesias
[...]En aquest tipus d’art de denúncia, de compromís, és freqüent que el tema prevalga i reclame tota l’atenció de l’artista, de manera que l’execució de l’obra queda una mica subjugada o relegada, si no obertament abocada a una mena de caricatura de mal gust. Aquest fet no s’esdevé mai en Antoni Miró. Quan pren una imatge de qualsevol mitjà de comunicació l’enriqueix pictòricament. L’enriqueix sense desvirtuar-la, sense opacar-ne la procedència, que n’és també la referència, que autentifica la intenció de l’autor. L’obra m’atrau pel que té d’art, això és el que porta a aturar-s’hi, en l’intent tan recomanat estèticament de fer-la nostra. Es aleshores que té lloc l’eficàcia del missatge, quan veiem l’opressió, la degradació, la submissió, la brutalitat i la violència, en definitiva, la manca de llibertat que l’artista denuncia.[...]Text complet
Manuel Vicent
[...] La ironia és un instrument dialèctic essencialment mediterrani, un excipient de la intel·ligència que està entre la consciència l’anàlisi. Antoni Miró és un mestre en aquesta manera de comunicar-se amb l’espectador, mitjançant una senya de complicitat que mou al somriure del cervell. [...]Text complet
Paula Lajara
[...] La reflexiva pintura de Miró, transforma en una ostentació inaudit de bellesa, les seues crítiques més dures i les seues més aspres apreciacions. Un pintor compromés amb el seu temps, contra corrent (¿Underground?) i sabedor que el bon art comunica amb una contundència capaç de transformar la matèria en raó; la tela en bandera, el llenç en trinxera i el colorit en esperança.Text complet
Peter Künstermann
[...]El genial Antoni Miró obri els nostres ulls al surrealisme, el seu missatge arriba fàcilment amb un somriure.[...]Text complet
Ricard Valero
[...] S’identifiquen amb les seves pintares i assimilen el seu missatge. Molts afirmen que el bon artista és aquell que sap donar forma a una determinada idea universal, portant-la fins al particular, però sense despullar-la de la seva generalitat, una forma de facilitar-ne l’accés a partir d’uns termes més propers i tangibles. Miró ho aconsegueix amb escreix. Ens mostra així la seva habilitat, l’eloqüència del seu pinzell i l’encant de les seves impactants composicions. [...]Text complet
Enric Cerdàn-Tato
[...] Antoni Miró lúcidament apassionat ha disposat en seqüències el fulgurant fris de la seva obra. Antoni Miró és un artista versàtil i proteic que domina l’ofici: dibuix, color, volum, matèria, tècnica i un equilibri formidable entre la forma i l’expressió plàstica de les seves criatures. Aquest equilibri facilita la necessària transparència per als exercicis de la crítica, de la denúncia i de la burla, dels despropòsits d’una realitat, en què s’implica amb l’atreviment de les seves resolucions artístiques. [...]Text complet
Jl G Garcia De Angela
[...] d’aqueixa pintura que ha traspassat fronteres perquè és una relació entre cultures i desafiaments, perquè és una projecció cap a la trobada entre la poesia i la llibertat de pensament.Text complet
Joan F. Mira
[...] Transfigurar la realitat per fer-ne més visibles aquelles dimensions ocultes que sovint se’ns amaguen: per retornar-li un crèdit tantes vegades oblidat o perdut. I aconseguir això, a més de ser un secret paradoxalment clamorós, és, efectivament, un art en el ple sentit de la paraula. Que, pels temps que corren, cal dir que no és poca cosa. [...]Text complet
José Ayelo
[...] Això té poc a veure —o molt, no ho sé— amb el resultat final de l’obra. Però el fet cert és que, si tens l’oportunitat d’apropar-te a ell, t’adonaràs que es tracta d’una persona senzilla, amb uns plantejaments clars i sòlids, que procura no dogmatitzar amb la seua pintura, però sí il·lustrar i servir de testimoni del món que ens envolta. [...]Text complet
Josep Lluís Peris Gomez
[...] La funció persuasiva, la complicitat amb l’espectador i la introducció d’elements lingüístics i metalingüístics adquireixen un valor pictòric que reforça la intencionalitat catàrtica dels missatges sobre el subjecte i, així, aconsegueix imprimir al conjunt d’aquesta sèrie una coherència visual i discursiva que està en la base de la consecució d’un impacte força intranquil·litzador i suggeridor, que no pot deixar ni indiferent ni neutral el contemplador d’aquestes obres. Trencament i recuperació es combinen en un difícil equilibri discursiu i constructiu que aporta singularitat i “modernitat” al conjunt d’aquesta obra i que, sobretot, ofereix una persuasiva i poderosa complicitat sensible i intel·ligent entre les composicions i l’espectador. [...]Text complet
Josep Sou
[...] Antoni Miró ha triat, no de bades, la nit per a laborar a l’obrador del Sopalmo. Un silenci furtiu, folrat de veus anònimes que s’escolen, al través dels pinzells polits de la perfecció, al bell mig de la multitud que habita la intel·ligència. I tots, ara, sense malenconia, però amb certa nostàlgia de futur, van prenent veu, i van dient la seua, perquè el pintor, l’artista, com un demiürg generós, presta la gràcia de la representació. Des del no-res, creix l’andròmina d’una vida possible, mercè a la voluntat, que mai no s’atura, del pintor.[...]Text complet
Josep-Vicent Marqués
[...] Molt a sovint, mirant pintures d’Antoni Miró, he tingut la sensació que ens negava certa satisfacció que hom espera tenir fins i tot en la contemplació dels testimoniatges pictòrics del desordre establert. [...]Text complet
Maria Carvajal
[...] Des que sóc dins el grup que sent el Gaucho parlar del seu amic epistolar Miró. Quan arribaven les seues cartes ens delectàvem fins і tot amb els sobres plens de segells, plens de coses belles, postals і fullets, novetats de les seues exposicions. [...]Text complet
Rodolfo Torres
[...] “Miró de mostra” és una forma de saber que allà, lluny d’aquests pobles i de les seues quotidianitats, algú amb el nom d’Antoni Miró els reconeix і els abraça amb el seu art i el seu caliu. [...]Text complet
Wences Rambla
[...]Text completImatges que, no obstant això que he dit i, com en uns altres escrits sobre el seu treball artístic, he tingut ocasió de manifestar, atenen a tot aqueix cúmul de motius, temàtiques, assumptes —sentirs i dirs, afectes i decepcions, amargors i alegries, derrotes i esperances— d’una manera diversa i pluriforme. Adés de forma més expressiva i anguniosa, a continuació d’una manera enèrgica i acusadora, després d’una manera més suau en la formulació iconogràfica, però exhibeix sempre una càrrega de denúncia no menys incisiva, embolicada en mil i una variacions on el sarcasme, la ironia i la caricatura han fet possible una diversa tipologia. I, en qualsevol cas, sempre sense deixar d’inserir la seua dicció en l’àmbit de la bellesa plàstica, transformada en experiència estètica per tants espectadors com s’acosten a la seua obra, capten el seu llenguatge, reconverteixen per ells mateixos el seu missatge i, en fi, es delecten amb les seues formes i colors, les de les seues composicions i les del seu pensament.
[...]
Julia Otxoa
[...]És satisfactori trobar en aquest temps de pensament invertebrat “postmodern” un lúcid creador que entén la cultura, no de manera narcisista, lamentablement avui en ús, sinó des de la romàntica, utòpica, i necessària actitud del que se sap immers en la multitud, braç amb braç, com diria Benedetti. Postulats que uneixen l’estètica i l’ètica, tan presents com l’indissoluble unió en tota la trajectòria plàstica d’Antoni Miró.[...]Text complet
Manuel Rodríguez Díaz
[...] L’obra d’Antoni Miró es mostra plena d’atractius plàstics i humans, desborda màgia, romanticisme, ironia... rica en continguts i d’escenografia estimulant per a la percepció estètica. Es una obra en majúscules que utilitza credos i iconografies amb destresa i tècnica brillant; superant fronteres establertes i suggerint imatges i escenes rescatades de llegats iconografies amb un significat acumulat que Miró despulla i enfronta al moment actual, ací i ara, descobrint-nos novedoses interpretacions sota signes i cal·ligrafies que pertanyen al seu singular univers artístic. [...]Text complet
Miquel Martí i Pol
Toni Miró, que dic, escolta això:Text complet
la impertinent verbositat del temps
és un parany devastador i obscè
i tu que ho saps passes de llarg і escrius,
lúcidament, part dellà del mirall. [...]
Alfredo Torres
[...] Collidor d’un amplíssim diversidari d’imatges, però no només açò. Fonamentalment és una cosa així com un taxonomista de classificacions imprevisibles que treballa amb acurada precisió, un taumaturg que obra mitjançant les més sorprenents associacions, que ordena, que vincula, que organitza, que imbrica. [...]Text complet
Claudia Peter
[...] I, després de viatjar des de la distancia amb Miró, en observar les obres manllevades res no serà com abans: Antoni Miró hi romandrà sempre.Text complet
Guido Nebuloni
[...]Té la compenetració de les imatges. El rigor compositiu, estilístic i femení, sobretot en les seues composicions evolucionades, que semblen ser les més fermes dins d’una necessitat castigada, purificada i que donen un missatge mordaç però emocional amb una urgència d’ordre.[...]Text complet
Enric Casassas
[...]És el món d’Antoni Miró, el comunicador. Voler interpretar l’obra d’aquest pintor només com un llenguatge seria minimitzar-lo: Antoni Miró és el creador d’un món, que empra aquest seu llenguatge tan extremadament expressiu, constituït per una diversitat d’elements contraposats i concordes, dotats cadascun d’ells de vida pròpia, per a descriure, millor, per a bastir aquest món;[...]Text complet
Raúl Guerra Garrido
[...] La inspiració de Miró es nodreix d’una iconografia prèvia a manera de selecció dels propis ancestres (precedesc de qui m’estimula, no de qui sols em precedeix), en la qual, a més del color, la taca o la figura, s’introdueix la paraula. Totes valen, una a una o en grup, la marca enregistrada, el refrany, la frase feta, la cita literària o el títol previ d’una altra obra.Text completTotes amb la capacitat auto-referencial del llenguatge que, a més de mitjà de comunicació, es transforma en grafisme, en signe amb capacitat simbòlica que entra a formar part de l’estructura del quadre i equilibra la composició. Polisèmia que vola i desvela: plana pel llenç i explicita connexions. [...]
Rosa Martínez de Lahidalga
[...]Antoni Miró, és fidel al treball i a l’esforç permanent. El seu abocament a les finestres de la història i de l’art comporta una assumpció de situacions i d’accions que la seua retina, peculiarment calidoscòpica, fixa i esquematitza amb rigor conceptual. La vocació artesanal, metòdica, garanteix un acabat perfecte.Text completEn l’obra d’Antoni Miró el tractament de la imatge admet la seua fragmentació, la seua seriació o projecció il·limitada. Quant a la gamma de color que usa a partir de la dècada dels vuitanta és menys restringida, pel fet que la imatge l’obté mitjançant procediments de tintes planes.[...]
Javier Rubio Nomblot
[...] La seua pintura, però, es fonamenta sobre un rigorós respecte pels guanys tècnics i estètics del “pop”: una imatge impactant, tributària o precursora del missatge publicitari, un ús acurat del color, que forma grans plans i un dibuix impecable, la fredor del qual té la virtut d’emfatitzar el seu caràcter crític. [...]Text complet
Javier Urquijo
[...]Antoni Miró domina el màgic univers dels suggeriments, bé siguen espacials/plàstics com argumentals/literaris. Utilitza les imatges a manera d’icones que posseeixen un sentit teològic per a l’observador comú. Busca l’harmonia del símbol. Usa l’estètica realista com a arma directa, de fàcil comunicació. I l’abstracció com a forma universal, embolcallant, espiritual...[...]Text complet
Josep Corredor Matheos
[...]Text completL’obra d’Antoni Miró ens és ben coneguda, tant per les nombroses exposicions com per l’abundant bibliografia. Pel que fa a la bibliografia, convé destacar que no es limita a reproduir les pintures, els gravats i les escultures del moment sinó que en les diferents monografies s’inclouen també, en gran proporció, realitzacions d’etapes anteriors. D’aquesta manera, amb certa insistència, que considere que hem d’agrair, ens permet tenir sempre a la vista el conjunt de la seua producció.
[...]
Svjetlana Mimica
[...] Les seues pintures són “pintures de realisme fort”, que es comuniquen amb el públic, i no és menys important que en la seua creativitat jau una important quantitat d’imaginació i clarividència.Text complet
Àngel Fabregat
Et tinc a casa, Antoni, presidintText complet
l’alcova on dorc i escric, on de vegades
ploro de nit buscant eixes petjades
d’un nen il·lusionat que està morint. [...]
Elisabeth Orri
[...]Treballador infatigable de les artsText complet
t’hi has lliurat amb cos i ànima,
també al teu poble[...]
Joan Àngel Blasco Carrascosa
[...] Contraposant a vegades personatges; superposant, en altres ocasions, objectes; o bé aïllant fragments, l’autor d’aquestes invencions plàstiques esta propiciant en l’espectador un joc, per la combinatòria, opcional. Les estratègies compositives ideades per Antoni Miró, que afecten tant la morfologia com la sintaxi de la imatge, són variades: unes vegades, en reflectir parts d’una imatge sobre si mateix, esta aplicant el «principi de l’espill»; en d’altres, ampliant, reduint o allargant, mitjançant deformacions, objectes o personatges, ens esta aportant noves lectures, i, a la fi, en acudir a la superposició, al paral·lelisme, al seccionament o a la inclusió, va al darrere d’aqueixos contrasts alteradors de les imatges assumides que en un primer moment van constituir el leit motiv central de la composició. [...]Text complet
Joan Guill
[...] Com tot gran artista, espera desvetllar-nos l’autèntica naturalesa de les coses, l’autèntic funcionament de la realitat social. I encara que ell afirme que no aspira canviar la humanitat, sí que ho intenta. Ho intenta dient-nos coses que poden pensar-se, o que eixes coses serveixen per fer pensar. Perquè, per a Antoni Miró, allò més principal és comunicar-se amb la gent, posar de relleu els defectes de la nostra societat i en la seua manera, tractar de transformar-la, pretenent en general una vida millor i més digna. Per això anirà en contra de la guerra, la violència i la injustícia, per poder viure en Pau. [...]Text complet
Joan-Vicent Hernandez
[...]tants i tants l’acompanyarem a les hores del mussol d’or i penediments que el vaixell de la constància s’haurà d’endur lluny, molt lluny, mentre l'amic segueixca pintant.Text complet
Josep Albert Mestre Moltó
[...] A combinatòries i seleccions d’imatges que deixe a l’espectador, en una clara voluntat de reforçar l’eficàcia comunicativa, no en l’assumpció passiva d’una proclama, sinó pel contrari en una participació activa i crítica en la conscienciació d’allò que es denuncia, però des del protagonisme valuós dels paràmetres estètics. [...]Text complet
Lluís Alpera
(A Antoni Miró)
Ítaca, donzella virtuosa,
et qüestiona els nenúfars del destí.
Un brot de passió
s’entreveu entre les natges.
Quatre arraps de sang damunt la verema
enalteixen les cuixes florides per l’arravat del fúcsia,
mentre uns coloms ferits n’escampen la fúria.
Els ulls clars del Sopalmo et vigilen el país.
Ovidi Montllor
[...] COMENÇA!Text completJo.— De Toni Miró recorde que és tímid, afectiu, artista, solidari, alcoià, tossut, retossut, formiga, cavall pur, gat oriental, envejat, castigat, generós i estimat. [...]
Pep Bataller
[...] Pintor en carn capaç, ara per ara, d’arriscar-se en les fronteres esvaroses, lluny, en la heterodòxia de la tribu, Antoni Miró ens oferta el fet públic de l’art. Imperativament, com els qui manen. [...]Text complet
Salvador Espriu
En homenatge al gran artista alcoià.
Text completMolt a migjorn del nostre país rar,
[...]
aguaita nit un solitari far.
Xavier Dàrias
[...] la seua capacitat creativa, clarament constatada en el procés evolutiu de les successives «sèries», i, inclús, en la microorganització interna de cadascuna d’elles, i que li permet hui dirigir el seu treball cap a plantejaments més conceptualitzats on semblen imbricar-se els diferents corrents estètics. [...]Text complet
Romà de la Calle
[...]Text completLes obres d’Antoni Miró, després d’estimular la percepció estètica, es transformen d’aquesta manera en textos saturats malèvolament de múltiples sentits. Llur fendit rerefons possibilita sempre lectures diferents, on la ironia deixa pas, freqüentment, a la sàtira, i on la composició resultant porta constants apel·lacions a símbols aïllats, encarnats en objectes, emblemes o equívoques referències a estereotips culturals que “l’astúcia de la tradició” ha convertit històricament quasi en eterns, definitius i inamovibles.
[...]
Jordi Gil
[...] CalçantText complet
les espardenyes dels patriotes
per defugir
camins a prop d’Almansa.
Fins on la mar suavitza
i acarona a València
nua de blaus
i el front quadribarrat. [...]
Glòria Bosch i Mir
Text completNo sé si són prou encertades les expressions «batec» i «pulsió» per reflectir la força comunicativa de les obres d’Antoni Miró. El que sé és que de cada imatge brollen angoixes i ironies tallants producte d’una transposició pulsional d’elements. Hi ha la crònica, el testimoni, però sempre d’acord amb una estètica «creada», un codi de símbols intercanviables, on percepció-comunicació apareixen sempre provocades per un alt contingut simbòlic. Talment com el domini tècnic que les confirma plàsticament.
[...]
Jaume Pérez i Montaner
Ara la pedra és pedra; cap recordText complet
no pot trencar la llum i l’ombra i l’aparença, [...]
Carles Llorca
[...] Avui ens mostra una obra més sumptuosa, més treballada, més «epatant». No us hi fieu. Davant d'aquestes formes noves i brillants s'albira el mateix fil, irònic ara, subtil. D'entre tantes suggerències que tenim a ull, m'agradaria triar la de l'opressió cultural. [...]Text complet
Salvador Jàfer
TORNEM a les muntanyes amb el cor dins el puny,Text complet
amb el cor a la mà esperem la derrota.Qui haurà anat tan lluny com el nostre desig?
Per a qui haurem escrit en les línies de foc? [...]
Vicent Andrés Estellés
[...] jo l’admire i és moltText complet
el que l’estime com a persona,
i més
com a pintor.
sé quanta i quina és la seva honestedat,
crec saber quant és el seu amor,
pel que fa, [...]
Enric A. Llobregat
[...] Sempre acabarem, però, tornant al lelt-motiv: la bellesa com a font de fruïció, la perfecció formal com a dominant de tota l’obra. I dins del marc que entre ambdues composen s’eixampla la sèrie de característiques que han anat essent exposades: hiperrealisme, cromatisme extranatural, polisèmia, càrrega eròtica i crítica, recurrència d’unes imatges de l’art passat, familiars al contemplador. [...]Text complet
Joan Valls
Text completEl món multicolor que tu has creat
[...]
el salva de la boira i la mentida.
No sé si has descobert la veritat,
però els teus ulls s’han fet la caramida
d’un magnètic oracle tan immens
que renova a tothom els sentiments.
Gonçal Castelló
[...] En aquest món bàrbar i cruel en què vivim, on encara “homo hominis lupus”, Miró amb tècnica variada, completa i perfecta utilitzant tots els elements dels quals avui pot disposar, reflecteix la realitat social que l’envolta. [...]Text complet
Francesc Bernàcer
[...] els cartells d’Antoni Miró ens parlen a tots i ens diuen sempre. Tenen la simplicitat del que és verdaderament poètic, l’autenticitat de les veritats sempre per davant. Com la vertadera poesia –i els cartells de Miró en tenen també molta–, són la paraula plàstica en el temps i es mantenen ben vius encara. [...]Text complet
Vicent Aguilera Cerni
[...]Text completEn aquest darrer sentit, l'obra d'Antoni Miró, posant sobre la taula les seues cartes politiques, pertany també a l'inconformisme d'aquells que cerquen sempre sense repòs els camins visius contemporanis. Reconeixent la seua historicitat -la seua identificació amb el propi temps i les seues tensions- vol rectificar el curs de la historia vers rumbs positius mitjançant la conscienciació com antítesi de l'alienació. Es a dir: està, senzillament, fent «art». I el fa aferrant els elements simbòlics i emblemàtics que jutja comunicants i actius al present.
Per acomplir la missió que s'ha imposat, Antoni Miró escampa la seua ampla capacitat, la seua fecunda inventiva, el seu creixent perfeccionament.
Antoni Uriol
«Sou, (art i veu, nostàlgic o profeta),
retina, petjà, crit, seny que endevina pobles, mà segura
plasmant l'estre incisiu i vigorós».
Antonio Gades
Toni
i què farem nosaltres
amb una democràcia burgesa.
Ens adonem
de
massa coses
tenim, més que un carnet,
una conducta de sempre,
una lluita sense horitzó de beneficis.
Toni, som perdedors segurs!
serem eliminats sense judici,
serà massa evident.
Sent més que mai no
parlar la meua llengua,
una injustícia més que van fer
per a separar-nos.
Arnau Puig
[...] En tant que artisticitat, tècniques i procediments, em sembla que l’obra d’aquest artista no ofereix cap dubte. És bona i de qualitat, i reuneix les condicions d’eficàcia suficients per a arribar al nivell del pla comunicatiu. La varietat de procediments: pintures, objectes, metallgràfiques, permeten a l’artista tractaments diferents i recursos més adequats per a determinats tipus de temes. En les escultures de bronze de petit format, em sembla que el seu autor arriba a nivells que escapen de l’epinalisme abans assenyalat per a endinsar-se per senderes de l’expressionisme.Text complet
Luís Rodríguez Olivares
[...] En aqueix context, la proposta de Miró és fàcilment comprensible: el seu treball eleva la catalanitat a categoria universal eliminant qualsevol vestigi de xovinisme. Perquè, què queda si del seu camperol eliminem el signe de la nacionalitat, la senyera? Una problemàtica general vàlida per a tots els camperols oprimits del món. El significat no desapareix. [...]Text complet
Vicente Romero
[...] I l’esforç de les seues mans, pintant temes xilens, va més enllà d’un acte de solidaritat i fins i tot d’una obra artística; constitueix una denúncia de la barbàrie feixista, allà on es produeix amb més gran evidència, [...]Text complet
Xavier Bru de Sala
(A Antoni Miró)
_Marbre blanquíssim
que ens has vist néixer: terra
l’ombra d’un núvol
en un desert la lluita
somou la pols del marbre.
Alba de pedra
somnia que et despertes:
arrana l’ombra
soldats nous es desarmen
vencen a tret d’alba!
Alfredo Gómez Gil
[...]Antoni, el carmíText complet
de la empremta del teu espill
és sang, clavell o imant?[...]
Angel Marsà
[...] grans composicions sobre fusta siluetada, creen un clima d’apassionada tensió, acordat al propòsit de l’artista i molí revelador de la complexitat dels plantejaments socials i humans que incorpora l’obra d’Antoni Miró.Text complet
Fèlix Cucurull
[...] Antoni Miró manipula la forma, el color, i ens en posa al davant la troballa d’imatges que ens entren pels ulls i ens esclaten en la sang, com bandera de lluita. I el dolor i l’esperança són nostres amb ell i el camí és menys feixuc, [...]Text complet
Francesc Galí
[...]Plasticitat de la qual no hi és absent –-està palpable– el seu domini de la composició que li permet fer i desfer arguments pictòricament.Text complet
Jean Boisseieu
[...]es tracta d’una perfecció tècnica amb el complement d’un contingut palés a les seues pintures, metal·logràfiques, dibuixos i gravats. [...]Text complet
Josep Vallés Rovira
[...] el conjunt de la producció de Miró esdevé una clara denúncia dels excessos imperialistes, [...]Text complet
Josep Iglesias del Marquet
[...] personatges a tamany natural, tradueixen i en cert mode sintetitzen el mirall i paradigma d’una tenacitat i significada tasca artística, [...]Text complet
Martínez Monge
[...] al llarg de llargues hores de meditat i incansable quefer, l’obra d’Antoni Miró es projecta a un món atrafegat d’angoixes, com el dit acusador d’una consciència universalitzada per la seua condició d’artista indiscutible.Text complet
Olexander Butsenko
[...] Tanmateix, com dèiem, els quadres posseeixen un significat ampli, començant per la percepció estètica i acabant per desxifrar cada detall. La primera cosa, sens dubte, és la més important.Text completSi al destacat escriptor Jorge Luis Borges l’anomenen “bibliotecari de la literatura mundial” al pintor valencià Antoni Miró és possible amb tot dret anomenar-lo “tresorer de la pintura mundial”. La seua finca Mas Sopalmo, prop d’Alcoi, on el pintor viu amb la seua dona i el seu fill, és com un museu: tot ací està sistematitzat i catalogat. Millor inclús que en molts museus. Amb la seua habitual ironia ens feia broma mostrant-nos una de les seues obres de pintura-objecte (la figura del soldat-dòlar que es desintegrava en dues meitats) dient que qui l’obtinga tindrà un benefici doble perquè pel mateix preu posseirà una pintura i una escultura en la mateixa obra.
Vull acabar dient sobre Antoni Miró, imitant-lo, que aquest llibre representa no sols l’obra d’un pintor brillant sinó la pintura mundial en general.
Jaume Fàbrega
[...] els qui pensen que en l’art l’ingredient de lluita també és important, tenim dret a reconéixer-nos i a sentir com a nostres artistes que, com Antoni Miró, d’una forma avançada i valenta cívicament connecten amb les nostres mateixes preocupacions, alhora ciutadanes i artístiques. [...]Text complet
Antonio Gamoneda
[...] Miró palesa en el seu treball «qualitats» visuals que, precisament, són distintives i característiques de la societat que qüestionem.Text complet
Jens Hagen
En l’obra d’Antoni Miró, apart del compromís social i polític, sempre està present la voluntat de conjugar i experimentar nous mitjans d’expressió. [...]Text complet
Rafael Alberti
El dòlar
Jo et vaig tancar amb filferro fins a enfonsar-te en les tenebresEl dòlar
Et vaig corrompre fins a fer de tu un cucEl dòlar
Et vaig ensagnar i matar per a després escapar i abandonar-teEl dòlar
Paper del crim ràpid per a estar ja cobert i soterrat
per la més lluminosa matèria fecal lliure dels homesEl dòlar! El dòlar!! El dòlar!!!
Arcadi Blasco
[...] Coneixedor de totes les tècniques d ’expressió plàstica, ferm, lúcid i treballador infatigable, bé que noctàmbul, molts sabem, i jo sé, del que ets capaç de donar. Ja pots imaginar-te quant se t’exigirà.Text completUna abraçada.
Ceferino Moreno
[...] També el tractament de les seves obres —em refereixo als aspectes estilístics— ha evolucionat des d’un cert expressionisme amb connotacions d’altres tendències a una crònica crítico-social molt més contemporània [...]Text complet
Eusebi Sempere
[...]El mecanisme de comunicació de la pintura d’Antoni Miró és ràpid i directe i denuncia les xacres de la societat actual de manera perenne[...]Text complet
Joan Fuster
[...] En el fons de la sostinguda i proteica feina d'Antoni Miró hi ha des del primer dia, una decisió crítica projectada damunt l'home i damunt la societat que l'home occidental ha creat. Unes vegades és el crit de denúncia, unes altres és el sarcasme revulsiu, de tant en tant és la mateixa incongruència d'un art acorralat per les pròpies hipòtesis. D'aquí la profunda suggestió que en deriva. I la lliçó.Text complet
José Mª Moreno Galván
[...]Miró usa sovint els elements que té al seu abast; en primer lloc, la pintura, els colors, el llenç, la matèria; en segon lloc, el discurs, les paraules, la literatura. L’artista sap adaptar al seu llenguatge el missatge que busca. Tot això per construir una de les trajectòries artístiques més sòlides i alhora cíviques de la nostra cultura.[...]Text complet
Lluís Guastavino
[...]Pintura de coratge, art amb compromís, pinzell per la solidaritat.[...]Text complet
Pablo Serrano
[...] ESPERAText complet
perquè la teua realitat és vida i s’anomena ESPERANÇA
i pinta perquè la teua mà escriu aquesta història
i quedes per estar viu d’altra vida.
Rafael Canogar
[...] Miró ha eliminat tota rèmora estètica, sense renunciar a cap valor plàstic expressiu, per a una immediata comunicació del tema i creació. [...]Text complet
Ramon Amposta
[...] Es un crit que li surt de l’ànima. Es la mateixa sang que brolla del seu cor ferit de coratge. I, que no ho dubte ningú, tot acte estètic que engega de semblant sinceritat toca plenament al contemplador i li transmet el missatge; compleix un fi estètic social.[...]Text complet
Alícia Suàrez-Mercè Vidal
[...] fa que la seva obra es trobi a mig camí entre el realisme crític i el «pop art», i dóna a l’espectador d’aquí o de l’estranger, els elements suficients per a copsar tota la càrrega intencionada que Antoni Miró es proposa reflectir.Text complet
Antonio Manuel Campoy
[...] es un artista de gran receptividad, pero dinámica, es decir, creadora, [...]Text complet
Eberhard Schlotter
[...] Mira que ets faener, Antoni! Què ha fet amb tu l’onada de llibertat que va desfermar el pop. Ets jove i et domina una impaciència nerviosa, disposat com estàs a cultivar un extens jardí.[...]Text complet
Javier Bengoechea
[...]El gest del protagonista hi és suficient: es tracta d'un avanç de l'home cap a indrets més plens. [...]Text complet
Jose de Castro Arines
[...] el més important d’aquest home és la seva curiositat insadollable, la seva vigilància sobre les exigències testimonials de l’art com a figura de significació de la nostra vida, [...]Text complet
Leopoldo Rodríguez Alcalde
[...] la inspiració de Miró es palesa amb evident rigor plàstic i amb una sàvia conjunció de medis. La propensió a la monumentalitat no esdevé frustrada, certament.Text complet
Manuel Muñoz Ibáñez
[...] La consciència social ha arribat a tots els aspectes de la seua obra i busca la temàtica universalista, evitant l’envelliment precoç de la crònica d’un dia. [...]Text complet
Mario de Micheli
[...]Les imatges que apareixen en les pintures d’aquests artistes es presenten amb diferents personatges estilístics i expressius: són imatges dràstiques i dramàtiques en Miró; narrativa i gairebé crònica en Rinaldi; irònicament patètic en Comencini; amor, grotesc, sarcàstic en Pacheco. Però en qualsevol cas, són imatges en contra i imatges contra l’ofensa, contra la integritat de l’home i per a l’afirmació de la seua llibertat. I aquesta és una altra de les dades que els quatre artistes del programa tenen en comú.[...]Text complet
Modest Rodríguez-Cruells
Antoni Miró és un pintor que fa la denúncia de les irregularitats humanes. Es dol de les injustícies i procura sostreure’s de la part de brutícia que ens pertoca a cadascú de nosaltres. Potser és el conjunt de les seues obres un dels mitjans d’esperonar-nos per tal d’expiar, col·lectivament, la part alíquota de la culpa que ens correspon. En les seues pintures, sempre hi trobem la ferotge denúncia, comentades estrènuament per Miró.
Raúl Chávarri
L’experiència d'Antoni Miró, pintor, escultor, gravador, dibuixant, ceramista, i extraordinari promotor artístic, s'apropa en gran part als pressupostos del «pop», en els que s'endinsa amb un sentit essencialment documental i testimonial, promovent unes realitzacions que van de manera directa a la descripció de situacions i a la condemna deis criteris amb que aquestes són usualment enfrontades.
(La Pintura Espanyola Actual, «Ibérico Europea de Ediciones»)
Pau Alabajos
La història l’escriuen les donesText complet
i els homes que han perdut la por
de guanyar els carrers i les places
i d’omplir-se la boca de pols.
La història la fan les persones valentes
que no han deixat mai de somiar,
persones que no es queden mudes
davant d’injustícies flagrants.[...]
Conroy Maddox
Antoni Miró, membre fundador del moviment espanyol Alcoiart, mostra pintures i escultures en què fa servir diversos suports per a expressar les seues idees sobre Vietnam i, en una línia més abstracta, conceptes formals. Quadres caracteritzats per l’absència del temps, dotats d’un ritme espacial. Malgrat la seua naturalesa específica, les obres estan obertes a múltiples al·lusions i tensions, humanes i psicològiques.
Ernest Contreras
[...]Antoni Miró reivindica, per al treball artístic, la categoria humana del treball manual. I aquest és el motiu pel que totes les seues obres, tant aquelles que temàticament s’hi relacionen amb l’home circumstanciat —Vietnam, la fàbrica, l’ànsia de llibertat— com les que abstrauen de qualsevol circumstància històrica —els papers arruats, la geometria metàl·lica— hi siguen signades, pregonament i càlidament signades, per una actitud positiva: restituir a l’art la seua condició d’exercici quotidià, d’autèntica activitat humana.Text complet
Heinrich Bihler
[...] És, sens dubte, l’artista més compromès en el pla social a qui Espriu dedica un poema en Per a la bona gent.65 I fent-ho, honorava un creador de la jove generació amb qui se sentia molt pròxim per la seua actitud ètica, la seua «postura cívica total» com a «home de bé» [...]Text complet
Adrià Espí Valdés
[...] És sincer a si mateix, la seua concepció artística i estètica és honrada. La seva tasca, la de la pintura, ens és a nosaltres tan necessària i volguda [...]Text complet
Antoni Revert
[...]Antoni Miró és un artista actual i, amb ell, van dosis de rabiosa sinceritat, d’acusada denúncia, d’absència de cànons, d’eclosió triomfant de colors i formes d’ingenuïtat quiratada, òrfena d’esnobismes i comercialitzacions, prima, fina, subtil, com correspon a un xic inquiet d’aquesta generació.[...]Text complet
Josep Vicent Botella
[...]Antoni Miró carrega la seva humanitat en cada quadre, i la realitat reflectida equival a un tros de la vida del pintor contrastada amb el seu ambient exterior.[...]Text complet