La conjura Miró-Llorca

Isabel Clara Simó

Congratulem-nos: Carles Llorca ha descobert l’origen de l’Univers, el moment de la Gran Explosió, del Big-Bang! I no ha estat fàcil, sinó fruit de la seua gran perspicàcia, paciència i dots d’observació.

Només aquesta notícia ja ens hauria de fer tremolar d’emoció. Però la notícia més grossa és que la localització exacta és al Mas de la Sopalma, propietat de l’Antoni Miró, el qual, sens dubte, va tenir alguna cosa a veure –i ben decisiva– en l’origen de l’Univers. L’explicació científica que ens aporta Carles Llorca és irrebatible i hauria de tenir un immediat ressò internacional.

Però... que siguen els Països Catalans la pàtria del Big-Bang pot fer posar nerviosa molta gent. Encara hauria qui diria: “Mireu si són antiquats, aquests!”. Per evitar-ho, l’Antoni Miró ha ideat un sistema que podem qualificar de genial: disfressant el Big-Bang de quadres de creació artística, hom no repararà que reprodueixen fidelment el procés de creació de l’Univers, i així podrà exhibir-los arreu del món sense por que algú ens faça la punyeta. Només els més intel·ligents científics s’adonaran a l’acte de la transcendència que tenen aquests quadres. Ja se sap: la prudència és la mare de la ciència.

Tanmateix, em volta pel cap que no han estat les raons polítiques les que han induït l’Antoni Miró a una tal discreció, sinó un motiu més aviat personal. Ell es deu haver dit que això portaria a la Vall de Gallinera, a la mateixa Font Roja gent de tot arreu. Resultat: desequilibri ecològic, destrucció del sòl, brutícia i pol·lució.

Ah, no, de cap manera!

I, a sobre, la tranquil·litat del pintor feta malbé pels tafaners de tot el món.

Inacceptable.

Per això, molt astutament, en Carles Llorca ens pinta un Mas de la Sopalma com un lloc inhabitable per a l’espècie humana.

Pintor i escriptor s’han conjurat.

I, a sobre, el pintor ha pintat unes teles bellíssimes i l’escriptor ha escrit un conte deliciós.

Només un advertiment perquè ningú no prenga mal: no us acosteu massa als quadres; quedaríeu xuclats cap a l’hiperespai. Que és justament per on naveguen, de fa mil·lennis, aquests dos homenots valencians. Sense xarxa, per a l’enveja de l’Internet. I no hi tindreu res a fotre, perquè van armats: l’un, amb un pinzell; amb una ploma l’altre. I treballen de nits, com els vampirs...