A Toni Miró

Isabel Clara Simó

Ai, quin neguit
tenir un món tan bell
i tan mesquí!

I quin consol
saber que l’art és viu
i alerta
com un crit!

Amic meu, Toni amic:
no deixis el pinzell
ni paris mai,
assoleix el somni antic
de retrobar
la pau o dins del crit.

Esbandeix
les ombres de la nit.

Fes-ho per tots
i serem rics.