Papers-Davantal

Isabel Clara Simó

Darrerament, Antoni Miró, després d’exposar a Canadà і Alemanya, ha exposat a: la Biblioteca Nacional de Boston (EE.UU.), a la «Biennale de Pintura e Grafica de Siracusa» (Sicília), al Centre Cultural Atartük d’Istanbul (Turquia), a la «Jordan National Gallery of Fine Arts» d’Amman (Jordània) і a Bangkok (Thailàndia). I ara acaba d’exposar al Museu d’Art Modern de Sassoferrato (Ancona), a Itàlia, on ha guanyat el premi que convocava la Universitat d’Urbino per la seva obra «Nina de la Pau» que oferim en la portada d’aquests PAPERS, la qual obra anava acompanyada per «Nina valenciana». Les dues «nines» formen una carpeta -«Les nines-80» dedicada al poeta Vicent Andrés Estellés- Antoni Miró és especialment estimat a Itàlia, car el Museu de Sassoferrato no sols posseeix ja obres del nostre pintor, sinó que a més va dedicar un homenatge al grup «Denunzia», del qual Miró és membre fundador. Entre els molts guardons que ha obtingut en aquell país, cal destacar el nomenament d’acadèmic d’Itàlia amb Medalla d’Or, per l’Acadèmia de les Arts, les Lletres i la Ciència.

Això representa l’activitat d’enguany. Però Antoni Miró porta aquesta activitat des de fa anys i a fora és un artista molt apreciat.

Aquest Davantal pretenia felicitar el nostre pintor, però no es tracta sols de felicitar, sinó també de començar a veure clar en alguns aspectes de la nostra cultura. Perquè al País Valencià, amb uns dirigents que, si les eleccions no ho capgiren, odien a mort el propi país i els seus defensors, i amb la nostra nació trossejada i gairebé incomunicada, els valors més importants es perden irremissiblement. Per això Antoni Miró ha hagut de dirigir la seva vida professional a altres terrenys no tan inclements, on no sols no l’amenacen i li pinten insults a la façana de casa d’ell, sinó que l’estimen i el premien.

Contra els qui creuen que «provincianisme» vol dir valorar les coses de casa, nosaltres creiem que el provincianisme és no veure el que hi ha davant dels nassos i meravellar-se dels valors llunyans. Encara que Madrid no sigui tan llunyà com Bangkok...