Trencaclosca

Jordi Botella

Trenca trencaclosca, sóc l'espill on la princesa espanta la pena.
Canta cantabrossa, sóc una bruixa i faig de l'espill un trencaclosca.
Grata gratacel, sóc el món i la bruixa m'ha partit com si fóra un meló.
Para paraigües, sóc un pallasso que no es troba el rostre per maquillar-se.
Escura escuradents, sóc el tros d'una cosa en un indret que no sé on és.

Escura el cel
Grata la closca
Para les aigües
Trenca les dents
Canta la brossa

Renta rentaplats, no sóc qui era ni seré qui sóc si un espill no em reflecteix enlloc.
Toca tocacampanes, ací un munt de papers enllà una gaita sobre les cames.
Bufa bufaplanetes, el meu cap trau el fum de cent mil xemeneies.
Llepa llepafils, amb una tisora acaça la bruixa cossos i coses per l’infinit.
Вісі bicicleta, l'espill es trenca i la princesa esdevé un trist titella.

Toca la cleta
Bufa les campanes
Renta els planetes
Llepa els plats
Вісі els fils

Pega pegadora, corre la tisora i junta la princesa a la pobra pollosa.
Obre obrellaunes, dona'm un vaixell i el faré córrer pels carrers.
Safa safanòria, abans era rostre i ara sóc un monstre sense memòria.
Toca tocadiscs, on és aquest país que em fa ser veí del teu melic?
Somia somiatruites, els llavis son maduixes i volen com les bruixes.

Obre els discs
Safa les llames
Somia la dolça
Toca la nòria
Pega les truites

Esclata esclata-sang, eh Gran Tisora, posa'm el llavi enmig de la boca!
Caga cagaferro, grades papers, tant fa pallasso o princesa, bruixa o meló: sóc la suma d'ells!
Plora ploramiques, dis-me espill, de què em val el rostre si vull ser monstre?
Espanta espantaocells, vine engrut màgic, i fes del meu cos un corser paper a paper.
Adéu adéu-siau, Vell Trencaclosca, cala'm foc i llança després la cendra al vent.

Caga les miques
Espanta la sang
Esclata el ferro
Adéu els ocells
Plora adéu-siau