Autoretrat 2012

Josep Sou

En aquesta ocasió bandejarem les anàlisis i comentaris doncs farem servir aquest breu poema elemental per a referir, tan fidelment com ens ajude el nostre seny, tot allò que ens sembla i substancia l’obra creativa de l’artista Antoni Miró. No ens manca l’atreviment.

Al meu amic Antoni Miró

Ficció o realitat?

Un home mor a mans de la crueltat.
Immigrants vagaregen arreu, manta roja al cos.
El fusell apunta directe al front de l’agenollat.
La dona plora amb llàgrimes a vessar.
Els nens ja no juguen a ser infants.
La policia grata en la ferida dels amotinats.
El rei pateix migranyes cap per avall.
Insubmisos criden de valent per les places de la ciutat.
Banderes onegen, com un prec, pels senders de la identitat.
Bons i dolents, pràctica corrent del triatge cosmopolita.
Un bri d’esperança a les espardenyes dels comunals.

Ficció o realitat?

Antoni Miró, o la pintura d’un artista bel·ligerant.