El viatge a Grècia d’Antoni Miró

Jordi Botella

Quan surts per fer viatge cap a Grècia has de saber que el viatge serà llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Serà com el retorn de l’heroi a casa després d’haver combatut a les portes de ciutats remotes a la recerca de l’únic botí que justifica la proesa: l’honor de defensar Grècia.

En més d’un moment creuràs haver errat el camí.

Naufragaràs en mars procel·losos, de roques esquerpes i selves humides, tot enyorant la bonior dels palaus o les intrigues de la cort. En més d’un moment desitjaràs abandonar-te entre les dunes i esperar la sort dels insectes, però si és així sempre et corprendrà l’instant de lucidesa per gratar un bri de veritat entre l’arena: Grècia.

I llavors t’alçaràs d’entre la pols. Ningú no t’imposà cap missió.

D’entre tots els oficis, en triaries un que t’exigiria sacrifici i dedicació en cos i ànima. Podries haver estat el millor ferrer, capaç de calçar cavalls àrabs al galop. Posseeixes la paciència d’un artesà i la disciplina d’un soldat: ets el millor amfitrió i t’honres de seure a la teua taula manobres i banquers, ballarines i filòsofs. De tots ells has aprés - i això et fa un home tan savi com aquells homes que passegen per les places de Grècia i discuteixen sobre l’origen de l’home- el sentit de les coses i la justa organització de la societat.

Ets un home lliure, per això estimes Grècia i hi tornes.

Tornes sempre encara que travesses penínsules volcàniques i deserts. Tornes algunes voltes capbaix no per la derrota, sinó per la ingratitud: t’estalvies, això sí, el retret. El mèrit de l’heroi no es xifra en les fulles del llorer que coronen el seu cap. La fama de les seues gestes no la proclama cap panegíric. La glòria no està gravada mai en el marbre dels temples. L’heroi viu en la memòria dels homes i en l’exemple de la seua virtut per convertir en cosa de tots allò que és ofici de pocs: l’art de ser digne.

Lluny dels ídols no ets l’heroi a qui consagraran els altars dels fariseus.

Tampoc els mercaders no aixecaran la teua estàtua sobre un sòcol d’or. No has estat mai complaent amb les castes ni has acatat la veu fosca dels oracles. T’has estimat més llançar-te al mar, al front de les naus còncaves, sempre disposat a comprometre’t en tot combat que tinga com a únic reclam la defensa de Grècia.

Grècia és la llibertat front als capricis dels mandarins.

Grècia és la plaça pública on la llibertat de ser home està per damunt de la sotsobra del súbdit. La plaça pública on la veu de l’individu mai no calla davant els udols del poder. Grècia és la dona que desafia les lleis arbitràries del dèspota i dóna terra al seu germà.

Front als guerrers perses o els ferotges namibis acceptes un destí que no està escrit en els budells de les bèsties sacrificades.

El teu destí està xifrat al fum de les fogueres que s’alcen als camps de batalla. En la primera línia de foc l’avantguarda mai no descansa. Sap que darrere seu, sota les tendes de color porpra, dorm la infanteria que haurà de plantar la bandera sobre la terra conquerida. El teu destí obté el valor del risc, l’instant del cos a cos, coltell, llança i escut. El teu risc obté el valor del present.

Els déus són ben lluny, viatger.

El paradís està poblat per homes i dones, muscle i suor: l’eternitat en el batec dels cors. El paradís es basteix sobre l’argila i nosaltres som l’argila: la felicitat sota les venes i la tragèdia en l’esguard. Nosaltres som els déus d’un temple que s’alça sobre els peus i corona el nostre cap. Perquè hem aprés de Grècia que la voluntat esperona la conducta, l’error i l’encert mentre els déus s’arreceren enjogassats entre capitells corintis sense gosar intervindre en els nostres actes. Aquest és el preu de la llibertat. I tu ets un home lliure.

La teua vida xifra l’èpica en el viatge, la lírica en el pinzell i el drama en cada home i cada dona amb qui t’has trobat.

Èpica, lírica i drama, tots tres dibuixen l’arxipèlag moral on cadascú de nosaltres desitjaria existir. Prop d’un port, sense saber si partim o tornem d’un llarg viatge. Posseïdors d’un art vàlid tant per al domini de les veles com per trobar l’ànima de la pedra. Èpica, lírica i drama: viure amb el foc de sentir-nos mortals.

El futur bull a la nostra sang, no en la celístia.

L’horitzó no imposa límits: a l’esquena l’aspra terra macedònia, al front l’aigua blava de l’Àsia Menor, d’Alexandria i d’Etrúria. L’home és la mesura de totes les coses: l’alçada incandescent de l’olivera, els maons d’una columna i el vol de la Victòria de Samotràcia. L’horitzó es troba en l’infinit siberià i en la copa de vi negre amb què celebres el naixement de cada dia. L’horitzó és la teua mà alçada abans de gratar la pedra, abans d’amanollar el timó, abans de dibuixar els cossos, abans de brandar l’espasa per defensar Grècia vora el pas de les Termòpiles.

El futur és la teua mà. Els bàrbars.

Els bàrbars no vesteixen jupes d’arpillera ni parlen idiomes estranys. Viuen a casa teua i s’assemblen a tu: endolceixen amb metzines el missatge dels oligarques. Sota el pretext de l’enemic exterior emmanillen la ciutadania. Els tens ben a prop teu oferint sacrificis a canvi d’espies. Delaten poetes i mariners. Per això esperen la teua tornada entonant salms escrits per l’enveja i la mediocritat. No t’espera Grècia, amic, t’esperen les buines a la porta de l’escorxador.

Viure és una pràctica atlètica.

Però mai no un exercici gratuït. El llançador del disc, obligat a cremar tots els esforços de molts anys en un sol gest, no dubta en la seua decisió. La suma dels músculs i la intel·ligència és el prodigi dels homes, no pel domini de la natura sinó pel repte als déus que et sotmeten amb manaments i privilegis. Tu ets un atleta. Per a tu la natura no és un adversari: l’observes i aprens a ser com ella -dúctil i ferotge, equànime i efímera. Les teus mans són com sarments en la tardor i raïms a l’estiu. És probable que els déus guaiten darrere les carenes coberts amb pàmpols, tu, tanmateix, restes a la vora dels veremadors, agenollat sota les parres de sol a sol. Com un atleta.

On és Grècia?

El teu viatge no exigeix més bitàcola que la voluntat per arribar-hi. Dus el seu mapa traçat al teu cervell. Per això a l’arena de totes les platges on naufragues sempre perfiles amb els dits les formes de la seua geografia. Els punts cardinals són la democràcia a llevant, el coratge al nord, el cos a ponent i el desig al sud. Tots quatre conformen la Grècia que s’escampa pels atles com l’imperi del sentit comú.

Grècia som tu, jo i tots nosaltres.

La suma d’argila i sang, el repte a la providència i al sàtrapa. Grècia és la conquesta d’un territori difús que s’escampa entre pantans llòbrecs on la humanitat s’enfonsa a cada passa. La pàtria on la voluntat sempre guanya a la resignació i l’orgull oneja per damunt dels voltors.