Repressió

Ernest Contreras

No em digueu la paraula, eixa malaurada paraula. I si fos —penseu-ho bé— només una paraula? Perquè si fos només una paraula, podríem, qualsevol matí lluminós, esborrar-la per a sempre, fer desaparéixer, amb les nostres mans ben treballades per la tasca d’aixecar la llibertat, totes les seues grises lletres i els seus grisos ecos —gris blavenc, gris olivera, gris terrós, gris negre, gris gris—, llevar dels papers les seues ressonàncies de trets i turments, de fusells i estaques, d’ossos i cors i caps trencats, foradats, esclafats, podríem allunyar de l’anyenca memòria el seu soroll de pólvora, ordres i escorcolls.

No em digueu la paraula, us prego. Perquè si altra vegada colpeja l’aire del carrer i arriba fins a nosaltres, si fóra fals que és només una paraula, a quin lloc de la terra sepultaríem, germans, la llibertat que tant, tant estimàvem?