Cançó rovellada

Pau Grau

Heus ací que ara ha brotat
afonant arrels endins
la terra, per la que campen
abans i ara els seus botxins.

I ha nascut, malgrat la vida.
I ha crescut, malgrat la mort.
Una nova nova planta
que traça nous horitzons.

La fertilitat costera
i l’aigua que ve d’Alcoi
han engendrat el prodigi
front la ponentada atroç.

Ni tres-cents anys de tenebres,
ni tres segles de malsons
callaran el crit del ferro
resistent, ferm, digne i fort.

Tres segles de ràbia i cendres,
d’ignomínia i despietat.
D’infàmia, dol i derrota.
De mentides ben reals.

Tres-cents anys de desmemòria,
de resistència i de plany
com tres-centes primaveres
convertides en hiverns.

Tres centúries ara rompen
contra el pas tan obstinat
del poble que encara és poble
i s’entesta a no oblidar.

Contra l’odi i la misèria
i contra la instauració del plor,
contra mil tempestes d’ira
ha pogut créixer la flor.