Per a una generació nova
Romà de la Calle
A Toni Miró, amic i company de la mateixa generació
Avui la pluja cau més forta
i el sol és negre i capgirós.
Tothom té pressa,
Tothom somica cansament.
Miren aquell problema
que va sol i greu desfullant l’almoina
a l’endeví
sense endreç
amb el delicte roent del desamor.
Mireu l’esqueix d’un home que se’n fuig
desansiat d’esmena
deixant anar la vida en relliscar
l’encant de l’homenia.
L’aiguat de l’oblit abriva,
doncs, la galta tèbia
captada tots els jorns
amb els esguards de tanta angoixa.
Mireu l’esglai i la tristor d’aquell desdeny rebel
que basca una quimera sense fi.
Mirem-ho bé sota la brusca de la llum:
força més buit d’esperit que de prec...
Viu i no viu
perquè aïlla l’albor sense adonar-se
i vessa tant d’afecte en un enfony d’ombra jove
ajornant el neguit
amb la fredor d’un somriure esfullat.
I cerquem avui nosaltres –nus d’espera-,
trucant l’ultratge, malgrat la joventut
el derroc de la carn i de la lluita.
* * *
Ja no porta l’espantall de la terra
ni un tros de Déu
a les mans.
Més textos Romà de la Calle referits a Antoni Miró
- Antoni Miró: Diàlegs comminatoris amb la pràctica de la pintura
- El Cartell: de l’estètica de l’efímer al testimoni històric
- Nou aiguaforts d’Antoni Miró
- Sobre art i llenguatge –a manera de preàmbul–
- Antoni Miró: imatges de les imatges
- Les ciutats com a context i/o com a protagonistes de la representació
- Els ulls dels ponts d’Alcoi... ens miren sempre
- “MANI-FESTA” La festa col·lectiva, per la reivindicació dels drets, feta imatge
- La memòria visual d’una tradició cultural viva: el Tribunal de les Aigües
- Cultura & política. El d’Après en el context de la creació artística. La mirada històrica d’Antoni Miró
- Entre l’art i les seues funcionalitats. Tot recordant els esguards d’Antoni Miró