Per a una generació nova

Romà de la Calle

A Toni Miró, amic i company de la mateixa generació

Avui la pluja cau més forta

i el sol és negre i capgirós.

Tothom té pressa,

Tothom somica cansament.

 

Miren aquell problema

que va sol i greu desfullant l’almoina

a l’endeví

sense endreç

amb el delicte roent del desamor.

 

Mireu l’esqueix d’un home que se’n fuig

desansiat d’esmena

deixant anar la vida en relliscar

l’encant de l’homenia.

L’aiguat de l’oblit abriva,

doncs, la galta tèbia

captada tots els jorns

amb els esguards de tanta angoixa.

 

Mireu l’esglai i la tristor d’aquell desdeny rebel

que basca una quimera sense fi.

Mirem-ho bé sota la brusca de la llum:

força més buit d’esperit que de prec...

Viu i no viu

perquè aïlla l’albor sense adonar-se

i vessa tant d’afecte en un enfony d’ombra jove

ajornant el neguit

amb la fredor d’un somriure esfullat.

 

I cerquem avui nosaltres –nus d’espera-,

trucant l’ultratge, malgrat la joventut

el derroc de la carn i de la lluita.

* * *

Ja no porta l’espantall de la terra

ni un tros de Déu

a les mans.