L’Antoni “un company amb portes entreobertes en les mans”

Rodolfo Torres

I

Des de la llunyana Alcoi arriben el seu esguard contemplatiu i les seues mans, els seus actes i les seues paraules, per donar-nos perxells per a óssos desgastats i olis per a la soledat del caminant.

La seua solidària humanitat ens arriba per tal de ser un de nosaltres en aquests assumptes de cultura de tots і per a tots on la utopia ferida i desprotegida encara ens il·lumina el camí, i de manera que en algun moment ni banderes ni ideologies ni indecents privilegiats qui accedeix a la seua presència, siga el que siga el seu lloc al món.

II

L’Antoni, en la seua llarga trajectòria d’artista compromés, ens ha mostrat canvis permanents і necessaris per tal de ser sempre coherent amb el seu pensament i la seua acció. Sempre duu, emparada entre variats suports і matèries, aquella antiga ritualitat de l’artesà observador, atent і sensible, amb un esperit carregat de vells vents, on construeix de manera sàvia missatges de portes entreobertes que ens transfereix: obriu-les о deixeu-les per continuar cap algun lloc, com un cercle no tancat, que és removedor i necessari darrere aquell vincle que no és monòleg i sí diàleg obert de l’Antoni, des de les seues peces, amb nosaltres.

En aquell lloc sempre la gent... sempre.

Apareix continguda amb les seues històries i allò que en determinen, expressades a través d’esguards i gestualitats mentre, aquí o allà, sobrevolen bicicletes mironianes que ofereixen els seus seients desocupats per “guanyar altura” com diria un cantant popular, mentre cerquen transcendir la injustícia i la soledat sense mirar cap a una altra banda.

III

Molts pobles menuts on la cultura no és més que un discurs prim i una bandera gran rebran “Miró de mostra”, tal vegada en llocs que no són massa apropiats, però absolutament necessaris perquè tots creixem lliures і solidaris, mentre construïm una base am pia on la cultura, que és un dret de tots, es puga establir de manera natural і sense prejudicis.

“Miró de mostra” és una forma de saber que allà, lluny d’aquests pobles i de les seues quotidianitats, algú amb el nom d’Antoni Miró els reconeix і els abraça amb el seu art i el seu caliu.

IV

“Si la natura d’un home es expressar-se com a tal a través de la pintura, no pot posar la pintura en un enquadrament que la transforme en la seua negació com a home.” 
Rubén Yáñez

V

Amb els seus actes, l’Antoni ens ajuda a desenquadrar fins і tot les nostres idees amb la seua companyia solidaria. Per aquí encara bufen bons vents i el petit foc de les esperances es reanima de forma permanent per il·luminar el camí de les utopies en la cerca d’una “cultura de tots і per a tots” des de la solidaritat i el compromís.

VI

L’Antoni bicicletes.

L’Antoni company.

L’Antoni un de tots і per a tots.