Magistral obra

Néstor Basterretxea

Antoni Miró és un fenomenal transformista d’unes històries que ja foren. Recupera la memòria amb paraules noves i silencis d’aire, que són de les distàncies llargues que separen unes d’altres.

Sobre una àmplia rotonda circular, de gespa nova, ha creat un estrèpit metàl·lic que és un fragor compacte.

El general Ambrosio Spínola, envoltat dels seus oficials i soldats i la gropa poderosa d’un cavall, rep de Justino de Nassau les claus de la laça de Breda, que l’enviat del rei castellà li ha guanyat amb batalla.

Antoni utilitza una òptica deformant per compondre els llargs murs d’acer Corten, amb dibuixos entreteixits en aprestada successió, d’extraordinari valor compositiu. Magistral obra.

Aqueix home que es gita a l’hora en què naix cada nou dia el sabem inventant dreceres celestials, dislocant discursos i regnes, i sismes submarins i negres apallissats. Dissenyant impossibles bicicletes de passeig i de carreres, i unes dones nues sense sorpresa alguna, perquè saben que és Toni qui, altra vegada, els ha amagat la roba.

I l’obsessiva emoció de la presència del Che, perdut i trobat entre els plecs lineals de la severa geometria en la que el pintor treballa.

On, cada matinada, despert al Mas Sopalmo, ens sorprén.

I Velázquez, agotnat i discret, observant l’escultura, sense comprendre per què el ciutadà Antoni Miró l’ha fet més ample que alt, en acer Corten i a Gandia.