Vent del poble, Antoni Miró
David Rico
Antoni Miró ofereix al públic una sèrie de vint-i-quatre obres gràfiques digitals sobre llenç i paper a manera d’obsequi especial cap al gran artista i amic desaparegut, Antonio Gades, utilitzant per a això nombroses imatges del ballarí així com les paraules d’un conegut poema (que dóna nom a la mateixa exposició) del literat oriolà Miguel Hernández.
Es converteix de nou en un transgressor cultural, que creua els confins de les arts, dels suports i els mitjans, de les funcions merament estètiques de l’objecte artístic. Per a això es mou entre fronteres amb el desvergonyiment i la frescor de qui se sap lliure per pensar, i al seu torn, lliure per proclamar-ho al vent. Fa del seu particular reconeixement una relació a tres bandes en què el seu missatge, entroncat en la força i el dinamisme visual i lingüístic de la triada artística, acaba convertint-se en universal.
Pren amb delicada llicència la paraula del poeta i la fa ballar en els seus llenços. Ballar i sonar, sí, ja que en la ment de l’espectador ressonen contundents les paraules de cada vers i el seu significat profund, mentre el ritme de colors i formes, les imatges del ballarí reinterpretades per l’artista es fonen en un tot que penetra pels nostres ulls i ens colpeja l’ànima, i apel·la a un pathos instantani que no deixa indiferent. Res és casual o anecdòtic en aquesta sèrie. Res és gratuït, tot és pura consciència.
Del ball de Gades, fet art per si mateix, utilitza fragments d’imatges, potentíssimes instantànies gestuals, mirades que tot ho narren, acompanyades del dolç so de les paraules versades. Paraules que també reclamen l’atenció, que criden a l’ànima de l’espectador, a les seues entranyes ideològiques exhortant cap a la reflexió. L’elecció de la imatge del ballarí, de manera individual o repetida, o el detall escollit posat en primer pla és una opció artística meditada en profunditat. L’observador ha de despertar de la seua letargia, ha de vibrar amb el dinamisme del ball, amb la força de la postura, amb la pinzellada generosa. Ha d’embastar la metàfora poètica amb el fil del vers que dóna nom a cada obra, sobre teles de colors que es barregen i se superposen, que separen i configuren l’espai pictòric. D’ací la importància d’aquest reconeixement cap al mestre Antonio Gades, ja que fa confluir de forma virtuosa el sentir de tres persones diferents sobre idees, inquietuds i propostes vitals similars alienes al pas del temps. Reivindicacions fetes amb autèntiques armes de convicció massiva com la ploma, el pinzell o el cos, perquè l’espectador no tinga una altra opció més que veure, llegir i escoltar l’obra i quedar ferit en el pensament.
Miró alça la veu del seu pinzell, de la seua ment, del seu geni creatiu per denunciar, sense cap so, la realitat que l’envolta, les seues inquietuds i problemes, el sentir de la gent, el de la societat del seu moment. Al seu torn, comparteix el missatge de poeta i ballarí per fer-lo un, que resulta més rotund. És la seua pintura un art combatent que denuncia a través del color i la forma, de la paraula en el poderós vers, i que utilitza a Gades en el seu gir, la seua posició, el seu gest i la seua mirada, en les seues siluetes i imatges, en una mena d’art total que l’acull i el crida, que l’abraça entre colors bressolant-lo entre pinzellades. Són pintures que clamen contra la injustícia, contra l’opressió, per la llibertat de l’individu i, per tant, del poble. No d’un en concret, sinó de tots els pobles del món.
No és aquest sols un homenatge a una persona, a un artista, a un geni indomable, a un caràcter tan especial. És un homenatge a la poesia, a la dansa, per descomptat a la pintura, però sobretot i en definitiva a l’art. Un homenatge proposat per Antoni Miró des de la seua indestructible honradesa, coherència i fidelitat cap a si mateix i cap als que el van envoltar en algun moment. Des de la més sincera amistat i el sentiment més profund. Des del respecte i el record, així com el reconeixement cap a la seua professió i el seu art. Un homenatge a la llibertat, a l’amistat universalment entesa.
