Ovidi polular
Feliu Ventura
Ovidi i Miró. Poques coses han necessitat els dos amics en una valisa breu: un país com cinc dits en un puny i una idea color pericana. Ambdós amb una plasticitat i una interpretació artística naturalment popular, sense l’additiu del saberut viatge intel·lectual al redescobriment de les arrels: ells són a les arrels i són de les arrels alhora.
Són conscients del territori cultural a través d’una realitat copsada com una orografia de barrancs que se soluciona amb ponts. Amb l’íntim propòsit de transformar la realitat arreu des del lloc propi en l’època de la deslocalització.
A Ovidi Popular Miró pinta també un Ovidi en plena cançó, amb tota la força, amb la plena consciència de l’escenari com a corretja de transmissió de l’art, Ovidi s’expulsa des d’ell mateix cap als altres per a esdevenir nosaltres.
Un Ovidi feliç que la mala literatura mitificadora ha volgut convertir en una persona trista a causa de les seues decepcions amb els governants, amb la cultura -que amb prou feines és cul- tancat a casa la major part del temps. Les decepcions ens fan més vigilants però no més tristos. A Ovidi popular trobem Miró i Ovidi en la seua quotidianitat feliços, tremendament feliços, feliçment tremends.
Ovidi somrient des de l’escenari, picant l’ullet a una xica de la segona fila -que somriu- i mentrestant aprendre a viure: perquè vol. Una vida com una conversa que s’extingeix quan s’acaba l’ampolla d’herbero: i a tots i a totes un dia se’ns acabarà l’herbero.
I com que la conseqüència de la vida és la mort, aquesta exposició és un homenatge, des de l’amistat, a un artista –únic en la tradició europea– que va dedicar la seua vida a assenyalar un món millor possible fins a la darrera conseqüència.
Aprofita-ho, convida a aquella persona que t’agrada a visitar l’exposició Ovidi popular, deixeu que Antoni Miró us òbriga la finestreta de l’Ovidi i useu l’art per al que es va fer: un instrument de l’emoció. I quan tota l’emoció s’haja escolat per tots els plecs de la vostra pell eixiu al carrer i actueu en conseqüència.
