El roder

Vicent Andrés Estellés

Pense en tu, volcànic roder

de la cremant anatomia.

Dels roders es trau el carbó

per a l’hivern.

 

Pense les teues soledats,

pense el teu sentiment invicte.

S’agenolla la meua síl·laba

al teu davant.

 

Company solitari company

que perpetuaves la guerra

continuant-la pel teu compte.

Per tu, per tu.

 

Per tu aquests versos socarrats.

Per tu aquest tió de l’himne.

Per tu la rovellada falç

o l’escopeta.

 

Per tu l’hivern, per tu l’estiu.

Per tu l’any, el mes, la setmana.

Arraulit a la pedra espere

només el jorn.

 

Tu més sol que la soledat,

més cruel que la crueltat,

incendiari portentós.

Tu, només tu.

 

Arrabasses els murs del temple

i l’establiment de les lleis.

Implantes el gerani, la rosa.

Càndid per sempre.

 

A tu et cante, només a tu.

A tu l’himne regalimant

d’una benigna sang propicia.

Per tu, per tu.

 

Perquè proclames l’individu

palplantat com un garrofer

i proclames insolidari

sang i més sang.

 

Perquè has perdut totes les guerres

i al capdavall les has guanyat.

Per a tu el ceptre i la corona.

Sols per a tu.

 

Perquè no demanes almoina

i no esperes ram de llorer

ni mai tampoc duus les medalles

que hom acostuma.

 

Perquè ets tu sempre i sempre tu.

Perquè vas al costat dels pobres.

Sempre et té aquell que et necessita.

Per tu, per tu.

 

Per tu, roder, sempre tu.

Per aquest foc que has encés ara.

Pel batec furibund del cor.

Sempre a l’aguait.

 

Sempre a l’aguait, sempre assetjant

les clares hores combatives,

el tir directe, la corbella,

metalls preclars.

 

Per tu, per la polsosa barba.

Per les contrades apareixes,

la companyia del cavall,

del foc humil.

 

Per la teua destral invicta.

Perquè ha de caure molta sang,

sang i més sang i més pels miralls,

mapes de sang.

 

Mapes de sang damunt la pols.

Resplendor fugaç d’un incendi.

Les grans dents del roder es riuen.

Més sang, més sang.

 

Sang i més sang. Hores de sang.

Agafat pels cabells aixeques

el cap del vil assassinat,

i sempre et rius.

 

Oficies les cerimònies

de lenta sang rudimentària.

El calze ple de sang l’aixeques,

després el tires.

 

Llàgrima llarga d’Al-Azrak

La lluna freda, solitària

Creix el barranc com una llàgrima

Puja del sexe.

 

Mirava la contrada el lloc

Plorava la seua derrota

Com un home dempeus callat

Veu la desfeta.

 

Mira els cavalls mira els soldats

Es mira les il·lusions

Més secret el seu fondo amor

Aigües que sonen.