La ciutat, un esdeveniment

La vida en les ciutats té un caràcter col·legiat, així com aquesta, la vida, pot estar un gran esdeveniment perquè moltes de les seues possibilitats convergeixen a l’àmbit ciutadà. L’existència s’hi recreix a cada passa i s’hi manifesta la potència, o la pulsió, de la civilitat. La ciutat també és un gran esdeveniment perquè s’hi construeix en cada moment històric amb la destresa que marca la modernitat. I la ciutat que s’abandona a la seua sort resta condemnada al fracàs, doncs qui en fa desistiment de les seues obligacions mor davant dels imperatius del futur.

I és un vertader esdeveniment que cada ciutadà, més o menys compromès amb la «comunitat», puga desenvolupar el seu treball, i que s’hi manifeste útil per als demés. I per extensió el creatiu, en estat pur, té la missió d’interpretar la realitat, i de servir-la amb els perfils justos per al creixement crític de la consciència col·lectiva. I la ciutat és un esdeveniment perquè és el marc de referència de la lluita dels hòmens per nodrir-se de l’essència d’humanitat. El carrer és també un esdeveniment de color, de música, de transacció econòmica, de ritme i de velocitat, de presses i, tal vegada, de cultura de combat.

Ara, l’artista, des de la seua subjectivitat, des de la seua peculiar manera de mirar-se el món i les coses, ens indueix a la reflexió per a que duguem a terme la nostra lectura en llibertat. No caldrà, així doncs, donar resposta a allò desconegut. Només la reflexió i la proximitat. L’artista, en l’interval urbà, dialoga amb la matèria i amb l’espai, obrint-nos les portes del somni, o potser de l’horitzó d’un món ideal. I l’art modern, amb una nova discursivitat, que defuig el reduccionisme del manierisme representatiu, coopera amb la necessitat d’abraçar la bellesa.

Josep Sou