De la vida

Amb excessiva insistència, potser cada dia, ens preocupem per comprendre les raons que els esdeveniments posen dempeus. Pot ser que la vehemència que mostrem per comprendre tot allò que s’esdevé al nostre voltant, i per les accions que comprometen els nostres iguals, ens separe dels camins que la proximitat, els afectes, i també el propi treball, precisen. Així doncs, per a satisfer una vida, o per a reblir-la d’emocions que la convertesquen en una autèntica oda a la necessitat o a la passió, no ´n’és suficient amb l’exercici de la comprensió com a mètode d’estabilitat, tant interior com externa, sinó que a més del «carpe diem» (Horaci,Odes, 1,11,8), conduent a l’aprofitament de cada moment de la nostra existència, denunciant, al mateix temps, la penúria de la seua brevetat, potser siga molt més elevat per als interessos de cadascun de nosaltres, el conreu dels sentiments, encara tenint en compte els designis de la raó.

Josep Sou