Antoni Miró: de Gades a Sol Picó

La dansa. Les mans que trenquen el difícil equilibri de l’aire quan reposa suspès sobre l’escenari. Els impulsos que descriuen l’essència mateixa de les emocions. I la mirada travessant la llum en flames, perquè en la mirada es balancegen els desitjos fets de la roba de l’amor per l’art. Tot diu. Tot expressa. Quan Antonio Gades es retorça construint arcs de misteri amb el tors suós, Sol Picó enfonsa els peus en les mateixes arrels d’un poderós cactus salvatge, o vola incorporada sobre la metamorfosi felina de la seua passió. Perquè de passions expliquen, per sobre de totes les coses, les històries conformades amb l’esperit de la comunicació artística.

I Antoni Miró està present, per a capturar el sentit últim del moviment, amb els seus pinzells, amb la seua obra, amb la seua especial mirada sobre els eixos de la representació, agermanant talents, redimensionant l’espai, buidant la distància entre el gest i la força de la seua pintura. Les experiències es creuen, i ens aporten la nova dansa dels colors remots per a semblar-se, encara més, al som.

Josep Sou