Al voltant de l’artista

De l’artista s’espera una solidària vinculació amb l’entorn i, per damunt de qualsevol altra consideració, amb els ciutadans que l’acompanyen en l’aventura de viure.

Fins a quin punt s’hi fa imprescindible la participació de l’artista en la gestió de l’art? Des d’antic s’hi vincula a l’artista amb «il dolce far niente», i se suposa que aquest roman aïllat a la seua torre d’ivori, entregat a les cabrioles de la pròpia creació. Però si l’art és, també, compromís, l’artista deurà verificar amb el seu esforç cooperador les dificultats que s’hi segueixen de la gestió. També, el treball d’assessorament deu estar una empresa que ocupe l’interès del creatiu. Pels seus contactes, i per la seua projecció, l’artista deu aportar a la «comunitat» una part del seu temps i dels seus coneixements. Algunes vegades un «ego» massa recrescut pot conduir a pensar que la comunitat és la que té l’obligació d’acotxar els artistes. Però si la comunitat n’és de plural i heterogènia, les oportunitats, i la generositat col·lectiva, s’hauran de repartir. Encara que l’artista deu aportar el seu esforç per a la transformació de la realitat (lideratge obliga), i per tant, així. millorar la situació cultural de l’àmbit al qual pertany.

Josep Sou