Senyera

El número de gener de 1998 de la revista George presentava en portada una imatge de Pamela Anderson d’esquena cobrint-se amb una bandera estatunidenca. Temps després, Antoni Miró reprén aquesta imatge i la utilitza com a base per a produir aquesta obra, que ocupa una posició singularment rellevant dins de la sèrie “Mani-Festa”.

Pretén amb aquesta llançar un missatge de protesta contra la dominació ianqui, certament utilitzant els seus propis simbolismes, però, alhora, canviant-los totalment de sentit. Elabora així un triple homenatge: a la cultura i ensenya pròpies, d’una banda, i, a més, d’altra banda, a la dona. Exhibeix, en definitiva, la substitució d’una bandera per una altra, de manera que s’alia amb la sensualitat de la protagonista i deslegitima irònicament el patriotisme nord-americà, tal com ha fet nombroses vegades al llarg de la seua carrera, com en HerculUSA i DaVIET, per exemple.

Sobre un fons blau, que recorda el Mediterrani i que complementa cromàticament el roig i el groc de la bandera, es reprodueix pictòricament la imatge original, voltejada entorn d’un eix vertical. De les set franges roges de l’ensenya estatunidenca se’n mantenen quatre, que es doten d’un roig més vibrant i s’allarguen sobre el camp blau amb estreles. La resta es torna groc.

La representació del cabell reuneix un enorme esforç de definició, marcant les vores dels flocs mitjançant un traç fosc dibuixat que tracta de reproduir l’efecte que es percep en observar la fotografia de partida.

Santiago Pastor Vila