Primavera àrab

Aquesta obra s’inscriu en la sèrie “Mani-Festa”. Com bé ha explicat Josep Sou, “la contemplació, la lectura i l’aprenentatge posterior” d’aquesta proposta artística d’Antoni Miró “ens dirigeix cap als comportaments socials que cal reafirmar sense claudicacions”: l’esperança d’aquesta multitud de dones vestides amb hijab es correspon amb un d’aquells crits d’il·lusió compartida que cal afermar.

El febrer de 2011 es van produir a Egipte diverses manifestacions que van conduir a la caiguda del règim de Mubarak, dins del procés més ampli d’emancipació i apoderament civil que es va anomenar primavera àrab. Aquesta imatge es correspon concretament amb una protesta a Alexandria. Les dones que van eixir als carrers aspiraven a la democratització del país i a la igualtat entre gèneres, que els estava vedada a causa del fonamentalisme islàmic.

Les imatges que van captar els mitjans de comunicació d’aquella festa ciutadana permetien reconèixer els vents del canvi. Antoni Miró recrea una d’aquelles escenes per a convertir-la en un dels seus quadres perquè aquesta és una manera, tal com indica Fernando Castro, “d’enfrontar la història partint de referències cíviques, fent comprensible allò que ens preocupa”.

L’artista, en la reelaboració pictòrica de la imatge, altera alguns dels colors de les peces per a millorar la vibració cromàtica del conjunt. Intensifica l’optimisme que es denota en els rostres i en l’únic parell de mans que queda a la vista.

Destaca, gràcies a la posició específica de les tres banderes que es mostren, la presència d’una xiqueta que acompanya, probablement, la seua mare, com confiant que el futur portarà les reformes esperades.

Santiago Pastor Vila