Policia a València
El 20 de febrer de 2012 es va produir la quarta jornada del que es va anomenar com a primavera valenciana. La protesta estudiantil efectuada aquell dia contra les retallades en el sector de l’ensenyament públic empreses pels governs nacional i autonòmic d’aleshores, tots dos del Partit Popular, va ser durament reprimida mitjançant càrregues policials.
Les imatges d’aquelles actuacions de contenció i sotmetiment van ser àmpliament difoses en els mitjans periodístics. A partir d’una d’aquestes imatges, Miró planteja una denúncia sobre la improcedència i la falta de proporcionalitat d’aquest exercici de dominació.
Se centra en una situació concreta, en la qual aïlla dos personatges de la multitud i els emplaça d’una manera determinada en l’escena. Simultàniament es disposen sobre un pla de sòl que dota d’una certa profunditat però davant d’un fons pla de color roig intens que la tanca immediatament. A través d’aquesta estratègia de focalització en un acte de sotmetiment concret i mitjançant la representació dels gestos d’expressió dels dos protagonistes pretén reflectir en tota la seua gravetat una cosa que sabem que va afectar molts altres participants en aquelles reivindicacions.
Amb les dues figures colonitza la major part de la tela, encara que deixa fora dels marges parts d’aquestes. En la meitat inferior, el manifestant es troba estés sobre el paviment d’una vorera, formant una alineació horitzontal en la qual predominen els colors clars de les seues robes. De l’eix central vertical cap a l’esquerra, queda el policia que l’immobilitza, d’una manera que defineix una massa rotunda del color blau fosc del seu uniforme.
A més de la disposició que adopten els cossos, mitjançant els gestos d’expressió de les seues cares, es dirigeix la tensió cap a la vora lateral esquerra de la composició. La sang que escup el jove després de ser colpejat és un altre element que accentua aquesta asimetria. Aquest descentrament es compensa irònicament amb la col·locació sobre el terra d’un caramel blau en la meitat inferior dreta.
Santiago Pastor Vila
