Vents del poble els porten
Olexander Butsenko
Els musicòlegs han observat encertadament que una de les més concentrades manifestacions de l’essència sintètica de l’art espanyol e´s l’estil de cant flamenc1 mostra l’aspiració´ de la llibertat, l’esperança indispensable, la fortalesa poderosa i la dignitat humana. E´s el que uneix tres artistes, procedents del País Valencia`: el poeta Miguel Hernández (1910- 1942), el ballarí´ Antonio Gades (1936-2004) i el pintor Antoni Miro´ (n.1944). “Vent del poble” va ser el títol que el Sr. Hernández va posar al seu llibre poètic (1937) per un vers del mateix nom en qual ell cantava l’esperançà que no mor, la llibertat a la qual mereix cada home, la fortalesa invencible tot de tots mals i mort.
24 versos de la poesia de M. Hernández van posar els noms a 24 gravats de la sèrie “Vent del poble” d’A Miro´ en els quals l’artista valencià` amb les imatges pictòriques transmet l’essència de flamenc i relata la història de la vida d’ un dels mes famosos ballarins d’Es- panya, Antonio Gades. Des del principi de la seva carrera artística (“Vents del poble em porten”), quan, sent adolescent que havia de gravar-se la vida per sostenir la família, Antoni Esteve Ro´denas va començar a assistir a la escola de ball i als 15 anys va ser convidat per l’eminent ballarina Pilar López a la seva companyia, i després, prenent un pseudònim escènic Gades, es va fer una estrella mundial del flamenc, fins als últims dies de la seva vida quan lluitant contra la malaltia mortal, ell no es va desanimar i no va perdre la força de el seu caràcter (ni qui el llamp // detenir presoner en una gàbia ...).
A. Gades e´s el protagonista de la sèrie artística “Vent del poble”. Les imatges brillants i dinàmiques del poema de M. Hernández es revelen en la plasticitat de ball apassionat, expressat per línies, colors i composicions d’A Miro´. En un intent per expressar el sentiment d’invencibilitat del seu protagonista lluitant la contra opressió´ M. Herna´ndez utilitza com exemples lleons, àguiles i bous al contrari de bous. A. Miro´, per glorificar aquests animals, pinta els moments quan A. Gades s’està` preparant per a l’espectacle, el ritu mostra la seva força, estètica de ball: “No sóc d’un poble de bous”. Una síntesi de tres llenguatges - poesia, ball i pintura, e´s visible especialment en aquestes obres com “Els lleons l’aixequen” on ens veiem al ballarí´ que ha aixecat les mans preparat per al pas següent en un espai simbòlic: contra el fons de paleta de l’artista.
La cara de Gades forma la base d’algunes obres que identifiquen clarament al ballarí´ amb el protagonista del poema de M. Herna´ndez dedicat a ideals de llibertat. Es pot dir que “vent del poble” envolta la vida de tres artistes valencians la creativitat dels quals s’ha fusionat en un de sol en la sèrie presentada d’A Miro´, tres artistes dedicats sincerament a la llibertat, cadascun d’ells ha expressat el seu sentiment amb el llenguatge artístic i estil seleccionats, tres artistes portats pel vent del poble.
1. Citat per: Butsenko O. Sincronicitat com el me`tode de la comunicacio´ creativa en arts visuals modernes // Cultura i Contemporanei¨tat. Almanac. Acade`mia nacional de personal directiu de cultura i art - Kyiv, 2014. P. 94-99 (en ucrai¨ne`s).
