Miró a la Havana

Marisol Martell

...pero el caso es que tenemos mucho en común bajo un cielo más o menos azul...
J. M. Serrat

Fer la presentació d’un amic a casa o qualsevol lloc, no és cosa complexa. No obstant això, presentar l’obra d’un pintor ja suposa un compromís profund. Potser allò més senzill fóra recórrer a una estratègia fàcil, com ara dir que Antoni Miró és un artista valencià recolzat per una vasta obra on s’evidencien una tècnica i facturació impecables. Però no, he de parlar d’allò que em sedueix i deixar als altres crítics -si més no, en aquest cas- l’examen formal minuciós.

D’Antoni Miró em sorprèn la seva capacitat de creació, la proximitat de les seves formes i les seves obres. El seu esguard, agut, revela un món que també a nosaltres ens circumda tot i que, potser, no n’havíem parat esment. Les seves bicicletes poden ser les nostres, l’erotisme que hi ha a les seves peces també és aquell de les gents d’aquí. Són els seus símbols, els seus colors, les seves formes, el seu univers on se’ns fa fàcil de penetrar perquè d’alguna manera és també el nostre univers.

Miró desplega la seva poètica a partir d’una imaginació ben particular i té un deure evident amb el seu bagatge cultural, que li permet desenrotllar una fina intuïció per tal d’establir una relació ben interessant entre el treball plàstic i l’objectiu conceptual. Els seus personatges habiten en un món sui generis, amb uns ambients agradosos i enigmàtics. Juga constantment amb l’espectador a través d’una molt fina línia d’humor i, de vegades, d’ironia, que ens agafa i ens fa prendre partit amb les seves idees. No és una casualitat, aleshores, que davant dels seus dibuixos eròtics ens sorprenguem en veure l’apropiació que ha fet de la iconografia grega de les àmfores amb la malicia d’un somriure.

Així, doncs, faig servir aquest conjunt de gravats com a carta de presentació i ambaixadors de tota la seva obra i tinc la seguretat de què aquesta vegada escoltaré, repetida i unànime per moltes veus, aquella frase de “el gust és meu”. Miró a L’Havana és quelcom més que una gran exposició; és un encontre que ens devíem tots aquells que tenim tan tes coses comunes.