El món màgic d’Antoni Miró

Svjetlana Mimica

Unes quantes bicicletes, ones marines, la cara d’una jove, una dona amb un llibre, sandàlies oblidades, amants -és suficient per definir els colors dels somnis- eixa és la visió d’Antoni Miró (1944), el famós pintor espanyol, un dels artistes millor coneguts i més poètics dels nostres dies, les pintures del qual s’exposen aquestos dies a l’Exposició Retrospectiva Internacional de Belles Arts en Pula (Croàcia), a la Sveučilišna knji?nica (Biblioteca Universitària).

Antoni Miró no només ha deixat la seua impronta a les arts visuals, en nombroses pintures, dissenys i obra gràfica, sinó també en escultures originals i instal·lacions. Per tot açò, aquesta selecció és molt important per als visitants d’aquesta exposició que es fa a Croàcia. Antoni Miró és una personalitat fascinant i extraordinària d’avui, que fa, amb el seu toc especial, una lúcida i màgica, delicada i madura interpretació de Part dels nostres dies, des de Part d’avantguarda al mail-art i al futurisme, fins el realisme social.

És d’admirar el doll d’energia creativa que raja d’aquest artista del segle vint.

No és fàcil establir, en el total de la seua producció artística, quina de les variades tècniques i opcions estilístiques que va assajar varen portar Antoni Miró al realisme social.

És important dir que la major part de la seua obra està agrupada sota els títols “América Negra”, “El Dòlar”, “Pinteu Pintura” -per citar només uns quants- i és la millor representació de Part d’A. Miró. Eli sintetitza la historia de les zones del sud del País Valencià, forta simbologia i contrasts locals, records i vitalitat radical de la gent corrent.

Les seues pintures són “pintures de realisme fort”, que es comuniquen amb el públic, i no és menys important que en la seua creativitat jau una important quantitat d’imaginació i clarividència.