Antoni Miró

Vicent Aguilera Cerni

Des de sempre, l'art d'Antoni Miró ha estat alineat en les files del «compromís». Vol dir això que es tracta d'un quefer indissimuladament polític i que, per consegüent, cadascuna de les seues obres contribueix a la permanent actualització d'un tema tan vell com la seua antiga i inexplicable polèmica. I cal insistir sobre això d'«inexplicable», car qualsevol presa de posició (i l'abstencionisme també en comporta una) és de naturalesa política, tot donant testimoni d'una manera d'entendre la relació entre les tasques artístiques i la societat.

En aquestes altures resulta ociós i redundant retreure una cosa tan clara i arxiconeguda. Mai està de sobres, tanmateix, subratllar l'evidència d'un compromís voluntari, quan hi ha tants que segueixen disposats a robar-li sentit comunitari, projecció i interconnexions a les activitats humanes, amagant «estèticament» la pròpia domesticació, la qual implica adhesions passives a les mitologies i poders dominants.

Llavors, en recordar quelcom tan obvi com la negativa de l'artista Antoni Miró a ésser una merla ensinistrada i conforme amb el seu plàcid captiveri, no estem eludint la problemàtica medul·larment artística, sinó més bé afrontant-la de ple. Perquè el «compromís», en establir-se des dels termes d'una activitat específica, solament és vàlid i eficaç -dins les seues pròpies limitacions- quan hom el contreu en termes d'aportació estètica i d'enriquiment idiomàtic. La història de l'art és una crònica d'inconformismes. Els «períodes» els fan les escoles mitjançant els grans intèrprets de cada època, però és el ferment de la disconformitat qui descobreix les claus visuals que exigeix cada instant.

En aquest darrer sentit, l'obra d'Antoni Miró, posant sobre la taula les seues cartes politiques, pertany també a l'inconformisme d'aquells que cerquen sempre sense repòs els camins visius contemporanis. Reconeixent la seua historicitat -la seua identificació amb el propi temps i les seues tensions- vol rectificar el curs de la historia vers rumbs positius mitjançant la conscienciació com antítesi de l'alienació. Es a dir: està, senzillament, fent «art». I el fa aferrant els elements simbòlics i emblemàtics que jutja comunicants i actius al present.

Per acomplir la missió que s'ha imposat, Antoni Miró escampa la seua ampla capacitat, la seua fecunda inventiva, el seu creixent perfeccionament.