Referents d’identitat: V. A. Estellés i Joan Fuster. La coherència d’Antoni Miró
La veu poètica de V. A. Estellés exerceix, tant com el pensament filosòfic-conceptual de Joan Fuster, un enorme influx en la societat valenciana dels últims temps. Tots dos creadors, i personatges il·lustres de la cultura catalana, signifiquen un referent d’identitat per a moltes generacions d’intel·lectuals que han transitat, pel rigor i des dels afectes, cap a la força nutrícia del fet diferencial de la cultura pròpia. Els versos del poeta, i la reflexió permanent del pensador i assagista, conciten l’adscripció cap al substancial, cap al profund del sentiment col·lectiu que vertebra una societat contemporània: la importància que per a tota cultura té, en primera instància, la llengua que la conforma i nodreix.
I d’Estellés triem uns versos, portats de la seua obra El gran foc dels garbons que denoten, amb meridiana claredat, la força de la paraula en l’elaboració de la memòria per al futur col·lectiu: “dipositem, sobre la taula, mots, /els documents gastats de la misèria,/la identitat en digitals febrils.” De Joan Fuster triem una petita reflexió extreta de la seua obra Cara o mai, i que resa com segueix: una literatura no pot salvar-se si no se salva la llengua en què s’escriu. Així, tots dos creadors acrediten, des de la fondària del seu pensament, la importància vital que per a ells comporta el respecte per la llengua pròpia, per la principal matèria que configura, entre vessants diversos, la geografia indispensable.
Antoni Miró és un pintor, la identitat del qual queda reflectida en la primera aproximació que efectuem a la seua obra. Com un realitat inalterable i, ja per sempre, en el seu futur treball creatiu, es nodreix de les afeccions que tant Estellés com Fuster proclamen. La pintura de l’artista Antoni Miró, celebra els signes de la coherència ja que: pinta com pensa, pensa com a parla, i parla com li dicta el seu pensament compromès. Una sort de tirabuixó que resol l’afany de crear al costat de la necessitat de viure, col·legiadament, des de la intimitat de la seua benvolguda geografia.
Josep Sou
