Presa de contacte

A vegades l’art és, també, una subtil presa de contacte. Per una banda amb l’univers propi, i que acaba cristal·litzant en matèria plàstica, per una altra amb el receptor a qui va destinada la reflexió creativa. En ambdós casos, des de la posició demiúrgica de l’artista, s’estableix el corrent que possibilita l’encontre. No s’hi tracta de pregonar posicions d’excepció; no s’hi tracta de manipular els elements que convergeixen per a construir els discursos visuals; no s’hi tracta, a la fi, de liquidar l’existència de la conformitat entre les parts. Qualsevol supòsit que alimente la possibilitat de remoure la sensibilitat de les societats contemporànies serà, sens dubte, la garantia de que les llavors han començat a germinar. L’art, i els artistes, són per a la vida. Antoni Miró, com el poeta Joan Valls quan canta: [“...No sóc un cas de cerril rebel·lia,/sinó una presa justa de contacte.”], en “Breviari d’un eremita urbà”, XII Premi Ausiàs March 1974, Ed. Ajunt. Gandia 1975, pàg. 43

Josep Sou