Estadi de l’espill

Lacan no dubta a determinar, a partir del seu declarat seguiment de Freud, que el món dels somnis és, també, un món organitzat a partir del llenguatge. Un llenguatge que es construeix amb l'observació de significants i de significats, situant el seu estudi en la senda establerta pel estructuralista Saussure. I Lacan argumenta a favor de la construcció del jo a través de la imatge de l'altre. Ens veiem en els altres, i establim unes vies de conducta en la contemplació dels qui ens envolten, assumint el nostre creixement essencial en la realitat que ens circumda.

La pintura d'Antoni Miró ens observa, ens diu i retroalimenta de cara a la construcció d'una consciència col·lectiva. En la comprensió, tota, d'un univers de discurs social viu, també, l'evidència que ens crida des de la proposta pictòrica. Els elements compositius del seu llenguatge creatiu coincideixen amb l'articulació del verb «estimular.» Els significants serien les situacions de denúncia crítica, els significats apostarien per la particularitat que la declarada denúncia estableix en cadascun dels seus llenços. Així, el món dels mons.

Josep Sou