El valor de les paraules que abriguen conceptes

És cert que al voltant del llenguatge s’han establert múltiples sindèresis d’àmbit filosòfic. I és recurrent, apel·lant a les paraules que van més enllà de les mostres elementals de la seua formalitat significant, o de la seua resposta significativa, establir que el llenguatge s’utilitza com a mitjà mitjançant el qual s’hi duu a terme la anàlisi filosòfica. Encara que no sempre s’entenga així el raonament que assenyalem; «[...palabras como «causa», «valor» e «individuo», o expresiones como «hay», «prefiero» y «pienso» plantean muchos problemas o, si se quiere, causan muchas perplejidades.]» Estableix el filòsof Gabriel Ferrater en «La Filosofía actual», Alianza Editorial, 1970, pág. 76.  I de la mateixa forma entenem, si contemplem un paral·lelisme idoni entre llenguatges, que l’aproximació conceptual que realitza el pintor Antoni Miró des del seu llenguatge pictòric, i també cap al món que l’inscriu i comprèn, ve sustentada pels corrents temporals, trastocats en veritables signes, ara dins l’univers plàstic. El valor que abasta un registre concret de dolor en la pintura d’Antoni Miró,  repercuteix en el significat elemental que per a l’artista posseeix aquest concepte de caràcter, o de valor, general. L’artista pensa, elegeix, prefereix i pren partit pel noümen, i pel valor, de l’individu. Podria establir-se l’anatomia d’una o de moltes perplexitats en l’abast que els terminis d’un llenguatge certament analític possibilita.

Josep Sou