Des de l’empirisme de John Locke al valor de l’experiència en Antoni Miró

Quan Locke (1632-1704) estudia l’origen del nostre coneixement, i labora el seu pensament al voltant de la teoria de «les idees innates», conclou amb la tesi de que no existeixen les idees innates a la nostra ment, ni dins l’ordre teorètic ni tampoc en l’ordre pràctic (moral). A la demostració d’aquesta tesi consagra el primer llibre del seu Assaig sobre l’enteniment humà. Locke s’hi decantarà, ben especialment, pel valor del principi: tamquam tabula rasa», o siga, la nostra ment és com una mena de paper en blanc on, a poc a poc, s’inscriu el conjunt del nostre coneixement.

I com Locke, també l’artista Antoni Miró, el qual xifra, en bona mesura, el seu quefer constructiu a partir de l’experiència, resol de manera essencial l’alquímia de la seua producció pictòrica i creativa. I a més ho farà en una doble direcció: l’experiència que s’hi assoleix al través dels sentits, per tant de manera externa, i aquella que s’hi produeix mitjançant l’auto-percepció, és a dir la reflexió. Així doncs, sensacions i reflexions conviuen de manera fefaent dins l’univers filosòfic que abasta l’obra del pensador anglès, però de manera ben principal s’ajusten aquests dos valors dins l’obra plàstica del pintor Antoni Miró. A partir de les sensacions (coneixement extern), s’hi basteix el vast territori del pensament propi (auto-percepció), quan s’arbora, de forma clara, l’innegable valor de l’experiència com a eina eficaç en la recerca de continguts, i que vestiran la facultat d’esguardar la vida per a referir-la mitjançant la labor artística.

Josep Sou