Antoni Miró i el sentit del viatge

Com Homer, o com Odysseo en l’eneatipus dels laestrigonis, arribat al país on existeix la llum permanent, així Antoni Miró construeix la seua obra a colps de nocturnitat, residenciant la llum precisa, ja sostreta al dia amb suficient antelació, sobre la matèria de la seua reflexió creativa. Els quadres abismen reverberacions i eleven la síntesi del seu pensament profund.

Els grans viatgers: Ulisses, Dante, Enees o el mateix Alonso Quijano, no determinen el viatge com una fi en si mateix, per contra, ho duen a terme per a aconseguir metes ulteriors, el retorn a la pàtria, el coneixement de l’home i de la seua transcendència, la fundació de Roma, o la vocació per “desfacer entuertos”, argumenten, en bona mesura, la vida i l’obra d’aquests grans viatgers de la història o de la literatura universal.

Antoni Miró realitza la seua singladura des del coneixement, des de la comprensió del món al que massa vegades li costa comprendre, però que no obstant açò li resulta tan pròxim. El seu viatge existencial és la seua pròpia obra, on conviuen la passió i la tendresa al mateix temps. Antoni Miró, un pintor-poeta sense equidistàncies.

Josep Sou