A huis clos: el naturalisme en Sartre i Antoni Miró

Una feliç coincidència resol que el dramaturg francès escriga la seua obra A huis clos el 1944, any del naixement de l’artista Antoni Miró. I el que sembla ser, o és, una mera coincidència, també transcendeix a l’àmbit dels posicionaments estètic-conceptuals. Sartre estableix la poètica existencialista d’aquesta obra teatral amb la determinació de situar com a protagonistes de l’experiència reflexiva als espectadors. L’acció que suggereixen els personatges gens més culmina en la mirada de l’altre, en l’ocupació d’un espai reduït i quasi impracticable, ja que l’enfer c’est les autres. En un altre ordre de coses, i sota el prisma estètic del pintor Antoni Miró, les seues innombrables propostes en l’espai social, concedeixen llicència d’interpretació, després de la interpel·lació constant als espectadors de la seua causa creativa. La mirada del pintor i la dramatúrgia de l’escriptor concerneixen, i necessiten del concurs de l’espectador, per a tancar l’experiència comunicativa.

Josep Sou