Vigilants a l’alba
Aquest quadre forma part de la sèrie “Pinteu Pintura”, i constitueix un exercici singular dins d’aquesta, ja que s’allunya de les característiques que són comunes en la majoria d’obres que hi estan integrades. Queda patent l’interès de l’artista per construir una escena a partir de fragments recognoscibles que formen part de la tradició cultural europea, però, en aquest cas, és l’arquitectura i no la pintura el camp original del préstec. Els mescla, com és propi en aquesta sèrie, amb altres elements vinculats a la vida quotidiana.
Narrativament, el títol condueix a identificar el bobby i les rematades dels fumerals de la Casa Batlló de Gaudí com els vigilants. Generalment, s’ha vinculat l’aparença d’aquesta mena de rematades, presents tant a la coberta d’aquest edifici com a la de La Pedrera veïna, a la d’uns guerrers portadors de casc per la seua definició antropomòrfica i les seues característiques coronacions. L’organicitat i el recobriment vibrant i brillant que atorga el trencadís en aquest cas els converteix en atractives presències escultòriques.
La representació del moment del trenc d’alba, en el qual es troben aquests vigilants de dues classes, és clarament metafòrica. Tot el fons de la tela evoca una volta del cel en l’instant de l’eixida del sol, just quan es produeix el tall entre el final de la nit i el començament del dia. Per això hi ha presents les tisores, que esgarren amb una directriu corba, com correspon, la part comuna a dues porcions: la de la foscor que acaba i que ocupa el vèrtex esquerre superior, i la de la claredat creixent de la resta, que irromp des de baix. El caràcter estrelat el proporcionen unes pinzellades grogues, blanques i grises sobre el fons ocre amb el qual es pinta la base celeste.
El temps, com en altres obres d’Antoni Miró, s’introdueix en la composició mitjançant gestos direccionals i interromputs, com el del tall acabat de referir. La llum, amb una importància cabdal en aquesta obra, es manifesta, a més de superficialment en la representació del cel, amb una decidida linealitat per mitjà d’un raig que travessa un buit existent en la part superior del conjunt de fumerals.
Els dos terços drets de la imatge estan ocupats per l’objecte de més importància del conjunt: els fumerals gaudians. Els altres tres elements que s’insereixen sota el cel els complementen. Les figures del bobby i les tisores confereixen equilibri visual, dipositades en el terç restant a l’esquerra. Sorgeix gràcies a la línia de tall, a l’angulació que deriva de la perspectiva triada, a la posició del casc i a la inclinació dels traços una forta diagonalitat, que és contrastada amb la del feix lluminós.
Significativament, la presència del policia d’esquena implementa el caràcter de vigilància. Aquest és fàcilment assimilable a les rematades gaudianes per l’associació entre cascos. L’existència de les tisores i del raig de llum donen idea del moment concret de transició en el qual tot es produeix, a l’alba. Per a suggerir encara un cert nivell de foscor, sobre els fumerals s’ha realitzat un viratge cap a blaus i violacis a partir del verd predominant del referent. Les superfícies d’aquests es pinten amb preciosisme, però sense caure en la literalitat.
Santiago Pastor Vila
