Nilsa

Aquesta obra forma part de la subsèrie “Suite Havana”. S’empra aquest terme musical en la designació del conjunt amb la finalitat de posar de manifest que és una mateixa tonalitat, l’eròtica del cos femení, la que inunda tota una diversitat de peces.

Però aquest significant remet no només a un determinat ideal de bellesa, sinó que condueix a un altre significat implícit. El pintor queda captivat per la bellesa de les dones cubanes i simbolitza d’alguna manera amb la seua representació una estima més àmplia per Cuba i les seues gents.

Malgrat la seua condició d’explícita, la imatge remet a diversos elements absents. Per exemple, no costa imaginar la mirada del personatge fixada en un punt llunyà de l’horitzó. Fins i tot es podrien notar suggerits alguns avatars vitals d’aquesta dona, que sembla imbuïda d’un halo de nostàlgia o dubte, segons suggereix la postura. Tot això és compatible amb l’enquadrament triat i la presència de la mar Carib davall d’un cel blau ras.

Al contrari del que ocorre en altres propostes de l’artista, les parts de la figura no es delimiten perimetral ment. No se’n dibuixen els contorns per a deixar que siga una massa de color matisada quant a intensitat lumínica la que determine la construcció volumètrica. Estem, per tant, davant d’un tractament pictòric que s’allunya dels usos del dibuix i de la definició de les siluetes de les figures a partir dels perfils “afilats i fermíssims”, en paraules de Floriano De Santi, que van ser tan habituals en altres moments de la seua carrera.

La tensió de la composició és fruit de l’opció per la asimetria i la posició de la mà de la protagonista, que és l’element amb més definició formal, en el cantó superior dret. Les projeccions de les ombres qualifiquen els diferents plans de profunditat i contribueixen al reconeixement de les posicions relatives de les diferents parts.

Santiago Pastor Vila