Mir i Merigó

Antoni Miró ha abordat els nus profusament al llarg de la seua carrera. De vegades, la sensualitat dels cossos ha sigut un vehicle de transmissió d’una determinada idea, aliena a la naturalesa d’aquest suport. En altres casos, no s’ha superposat cap concepte addicional a aquests i s’ha recreat amb fruïció en la pròpia bellesa d’aquests. La recent subsèrie “Nus i Nues” es compon en molts casos d’obres d’aquest últim tipus. En algunes hi ha només un home o una dona, i en unes altres són dues les persones que hi apareixen. Els membres d’aquestes parelles interaccionen sexualment entre si i aquesta trobada és el que l’artista es proposa representar. No busca amb això més que abundar en un àmbit pròpiament humà, lluny de qualsevol ànsia transgressora.

En aquest gran quadre, a una escala molt superior a la real, es desenvolupa pictòricament un fragment d’una abraçada vista lateralment. L’encreuament entre els braços s’anteposa a la resta i apareix explícitament davant de nosaltres amb una clara rotunditat, encara que estiga subtilment modelitzat, gràcies al fet d’emprar gradacions d’il·luminació i manifestar les direccions de les pinzellades. Un dels pits de la dona s’acosta a aquest primer pla, però la resta de les parts dels cossos que apareixen es deixen en un de posterior, més enfosquits. Així, pel contrast entre aquests dos nivells de profunditat, aconsegueix diferenciar el grau de detall entre dues realitats situades, veritablement, molt pròximes. Amb aquestes estratègies es pot mantindre la versemblança al mateix temps que es posa el focus en determinats elements triats.

Santiago Pastor Vila