Juliet

Aquesta obra forma part de la subsèrie “Suite Havana”, suscitada per la mirada a la bellesa del cos de la dona del Carib. Tota ella està imbuïda d’un erotisme que és tan directe com càlid. Antoni Miró elabora a vegades imatges que conjuguen la naturalitat voluptuosa amb altres trets que denoten algun tipus de cruesa. Aquesta n’és un exemple.

La model apareix recolzada i l’enquadrament s’ajusta al seu tors, per a deixar fora el cap, un braç i la major part de les cames. La silueta es retalla sobre un camp ocre, format com una textura rugosa generada gràcies a l’aplicació de llimadures de bronze. El color de la pell d’aquesta mestissa es presenta il·luminat de manera contrastada. Aquest joc de clarobscur permet matisar les geometries dels volums corporis. Els pits i el ventre es mostren amb tota la turgència possible gràcies, precisament, a això. Amb el braç i la mà ocorre de manera similar: per efecte de la gradació de matisos de la gamma de marrons es configura la forma, i no pel dibuix dels perfils delimitadors.

La composició s’estructura longitudinalment al llarg d’un eix horitzontal, que emplaça en la part central els elements que pretén destacar el pintor. Entre els pits, en una part, i el pubis i la mà, en l’altra, queden la cicatriu d’una cesària i el melic. D’aquest ix un fil que s’alinea amb aquella directriu horitzontal esmentada. Aquest últim element podria ser també el rastre d’una altra intervenció quirúrgica, però sembla, en canvi, remetre metafòricament a la idea de la continuïtat de la vida.

Santiago Pastor Vila