Interludi
La coneguda fotografia de Rosenthal que serveix com a pretext a aquesta obra de Miró, Raising the flag on Iwo Jima (1945), és un dels documents periodístics que més cotes de rellevància va assolir durant el segle passat. No debades, van concedir a l’autor gràcies a aquesta el premi Pulitzer d’aquell mateix any i va passar a ser un instrument útil de propaganda política en mans de les administracions dels presidents nord-americans Roosevelt i Truman, en el tram final de la II Guerra Mundial.
La intensificació del domini dels EUA després de la victòria de la II Guerra Mundial, va suposar que la translació del seu estil de vida a la resta del planeta va ser pràcticament generalitzada a Occident. La societat de consum és, sense cap dubte, l’assumpció estesa de l’American Way of Life. Probablement era aquest el resultat més notori d’aquell conflicte i la Coca-Cola una de les marques que millor pot simbolitzar aquest lideratge.
L’artista pretén denunciar els criteris mercantilistes en els quals, a parer seu, se sustenta l’imperialisme ianqui. Ho fa identificant metafòricament la Coca-Cola amb la cocaïna. Per això simula uns colors diferents en la naturalesa, a fi de demostrar que la percepció del risc, pels soldats (o pels consumidors), està alterada. És notòria l’aplicació de tres filtres cromàtics intensos que tinyen artificialment de roig els soldats, de violeta el penyal sobre el qual es troben, i de verd les plantes que creixen entre les pedres. També destaquen els bambollejos que doten d’una certa aparença onírica la composició. I totes aquelles alteracions es produeixen mantenint-se incòlume l’abús de poder que al seu entendre exerceix la primera potència en l’escena global, simbolitzada per aquesta escena.
En la seua estratègia selectiva, l’artista redueix la imatge de partida a les seues dues estructures significants principals, que aquesta vegada es mostraran a color, a diferència de la fotografia original: la bandera i el grup de membres de l’exèrcit que la hissen, que queden emmarcades en dues àrees quadrades de grandària dispar que s’alineen diagonalment. El títol Interludi dona idea, precisament, que són les guerres l’amarg entremès que es produeix entre el desenvolupament d’altres accions de més abast i importància.
A més d’un enquadrament parcial determinat, i de l’afegit d’alguns elements aliens a la imatge original per a reforçar el missatge (els pots de Coca-Cola), en aquesta pintura es produeix una transformació i depuració de caràcter esteticista. Hi ha detalls que així ho demostren, com el fet que s’afile la canonada que va servir de pal a la bandera, o que es redibuixen les estreles fent variar de manera decreixent la seua grandària cap a la part superior. Observem també una eliminació del fons, que es converteix en un pla llis, sense els núvols de les fotografies i lluny dels tons blaus reals, per a fer destacar els elements significants més si és possible.
Santiago Pastor Vila
