Guerrer àrab
Durant tota la seua carrera és constant la mirada crítica cap a les injustícies que estenallen el món. En els inicis de les sèries “El Dòlar” i “L’Home Avui” aquesta qüestió comença a posarse de manifest en relació amb situacions molt concretes que es produeixen en llocs diversos i llunyans. Es tracta de l’“al·legat radical contra les irracionalitats històriques i actuals” formalitzat mitjançant una mena de missatge “directe, contundent, cru, moltes vegades” al qual es va referir Blasco Carrascosa.
És per això que Aguilera Cerni parlava de l’encaix de la seua proposta dins del realisme social, que com a “crònica de successos i crítica de fets seria vàlid només si assoleix o supera un mínim nivell qualitatiu i s’acosta a la consecució d’una comunicació eficaç”. És a dir, no n’hi havia prou amb referir-se a una conjuntura superant la caducitat que és pròpia dels noticiaris, calia aconseguir despertar consciències. I això es podia fer prenent temes aparentment inconnexos, però que per a molts, com Rodríguez Olivares, estaven connectats: “La crònica està contada amb fets recognoscibles que no han de ser considerats aïllats: massacre a Xile, genocidi a Palestina, guerra al Vietnam, corrupció a Amèrica. Són cares de la mateixa moneda, el dòlar present sempre”.
El conflicte araboisraelià ha caracteritzat l’esdevenir històric de tot el Pròxim Orient des de mitjan segle xx. La guerra del Yom Kippur, que parteix de la reivindicació per part d’Egipte i Síria de dos territoris ocupats sis anys abans per Israel, la península del Sinaí i els alts del Golan, respectivament, va ser el desencadenant de la crisi del petroli que va bloquejar el consum i el creixement econòmic a Occident.
Antoni Miró, com a mostra del seu rebuig a l’ordre mundial que es va establir després de la Segona Guerra Mundial sota el lideratge dels EUA i, també, atès que aquesta operació té d’afany de recuperació del que és propi d’una determinada cultura que es veu sotmesa per una altra, ret un homenatge als àrabs que s’alcen en armes.
Davant d’un cel en què el blau ha desaparegut i que s’evoca mitjançant la representació d’un paper arrugat sobre la tela, es mostra un primer pla de la cara d’un soldat sirià, darrere del seu fusell. L’eix vertical de la imatge es veu lleument depassat per aquest retrat de perfil, que ocupa tota la meitat dreta i queda, en part, fora dels límits, amb un enquadrament més propi de la fotografia que de la pintura.
El blanc lleument grisenc del fons que ocupa la meitat esquerra es juxtaposa compensadament a una representació de diferents elements (la cara, l’arma, la mà i uns corretjams) en tons molt foscos per a fixar el rostre moreno i el negre de l’acer i el cuiro. El pintor recorre a la utilització de taques de tinta plana fortament contrastades per a donar aparença volumètrica, a la manera dels mitjans d’impressió mecànica de l’època.
El gest del guerrer (aquesta mateixa denominació, en lloc de soldat, sembla que vulga legitimar el paper dels combatents d’aquest bàndol) dona idea, de manera paradoxal, tant de la por com de l’espenta que té el protagonista.
Santiago Pastor Vila
