Expectació
Aquesta obra s’integra en la subsèrie “Tribunal de les Aigües”, que ha sigut elaborada per Antoni Miró entre els anys 2016 i 2018. L’artista se centra en aquesta institució de justícia tan valenciana, a la qual homenatja per les seues qualitats civils i democràtiques i per haver perviscut com a senyal tradicional i propi de segles ençà. De fet, aquest tribunal consuetudinari ha estat exercint les seues funcions des de molt abans de la conquesta de la ciutat per Jaume I en 1238. Amb origen romà, els síndics de les séquies que deriven del Túria i irriguen les hortes de les terres del cap i casal tenen com a funció dirimir en relació amb conflictes sorgits durant l’explotació d’aquestes. Presten aquest servei públic, oralment en valencià, cada dijous a les dotze del migdia al costat de la porta dels Apòstols de la catedral valentina.
En aquest quadre es reprodueix una vista d’una de les sessions des del balcó de la planta primera de la Casa Vestuari. Els nombrosos turistes que observen l’acte tradicional i, en molts casos, el graven o fotografien amb els moderns telèfons mòbils, s’han representat amb colors esmortits, perquè el pintor tracta de fer-los cedir quant a la importància que hi siguen presents davant del Tribunal i el marc que l’acull. Aquesta és l’única acció que allunya la imatge configurada de l’hiperrealisme.
Ressalten en l’escena, en conseqüència, els membres d’aquest jurat asseguts dins del recinte que conformen el flanc esquerre de la porta dels Apòstols i la reixa baixa que els envolta. Justament al bell mig de la composició es disposa el cap de l’alguatzil, mentre que a la dreta es queda el ganxo característic (arpó). Davant d’ell compareix el denunciat acompanyat pel guarda de la séquia corresponent, també amb brusa negra. Aquests dos personatges es mostren també amb una intensitat cromàtica molt apagada.
L’ornamentació gòtica de la part de la catedral que queda en el fons es pinta minuciosament. El pintor evita presentar completament les escultures principals i se centra en la representació dels elements secundaris llavorats sobre els carreus de pedra. Entre aquests, són molt freqüents els escuts d’armes reials de la Corona d’Aragó: els quatre pals de gules en camper d’or de la Casa de Barcelona, que va regnar entre la fundació de la confederació, en el segle XII, i fins al segle XV. Solament en aquesta secció s’intensifiquen les restes de la policromia original.
Irònicament, s’al·ludeix en el títol a l’expectació perquè, en realitat, només el mateix acusat es troba a l’espera del sentit de la decisió, malgrat la gran quantitat de gent que observa curiosament el desenvolupament del procediment.
Santiago Pastor Vila
