Composició de carn

Durant la fase experimental que s’inclou en l’últim tram de la sèrie “Opera prima”, Antoni Miró va realitzar di- verses obres en les quals s’exploraven diferents llenguatges plàstics i tècniques pictòriques. Aquesta n’és un clar exemple. L’artista, amb una densitat material notable i amb una predominança cromàtica roja molt intensa, retrata de manera expressiva cossos nus. Podem veure una dona amb un xiquet al costat d’altres figures, que podrien ser un home o una dona amb dos xiquets. La corporeïtat es refereix directament com si fora carn crua, i aquesta no es presenta com a bellesa, sinó com a sofriment, que arriba cada dia a més gent innocent en el món.

La composició es refereix a la idea de corporeïtat en dues escales. D’una banda, ho fa de manera directa en els personatges asseguts que formen l’escena, que ocupen pràcticament tota la taula. En aquests es destaca una voluptuositat explícita, accentuada a més per la retallada de les figures mitjançant el dibuix dels seus contorns amb un traç negre continu, que delimita unes regions que no es diferencien més que lleument del fons. De l’altra, la materialització de les diferents textures que es presenten, des d’àrees llises fins a zones recobertes amb un embull de fils de pintura empastats, atorguen un relleu que aguditza els components matèric i natural.

És rellevant, així mateix, l’efecte d’il·luminació proporcionat mitjançant uns cercles tendents al groc, especialment un que es disposa en el punt central de la imatge. Les tensions centrífugues induïdes per les siluetes, amb els seus troncs superiors i caps orientats cap als cantons superiors, remeten també a una evident diagonalitat.

Santiago Pastor Vila