Salta al contingut de la pàgina principal

Envanides errants

Vicent Berenguer

A Antoni Miró

On els camins s’alambinen, és de massa lluny,

el pinar esdevé un fossar de vidre humà

que recrea la nostra infàmia d’inexperts visitants de l’illa;

la reina altera, desvagada, un baf de luxúria

sempre amb el carcaix populós, inundat de rudes ulls.

 

La muntanya té porgadures i una mètrica silenciosa;

som pobles de rella amb banderes pacífiques fetes péntols

per moviments de dol i canons contra la pau o les treves,

contra una rècula de vinyes,

abocats al pedregar de l’oblit

on fan dibuixos formigues envanides

o errants a la rodalia del Sopalmo;

nit ferida i plor d’òliba il·lusionada,

contra el brunzir de l’hivern

neu intencionadament candorosa.

(Del llibre Carmí vora els llavis, premi Senyoriu d’Ausiàs March 1985)

PINTEU PINTURA DIBUIX

Més textos Vicent Berenguer referits a Antoni Miró