Romà de la Calle
[...]Text completLes obres d’Antoni Miró, després d’estimular la percepció estètica, es transformen d’aquesta manera en textos saturats malèvolament de múltiples sentits. Llur fendit rerefons possibilita sempre lectures diferents, on la ironia deixa pas, freqüentment, a la sàtira, i on la composició resultant porta constants apel·lacions a símbols aïllats, encarnats en objectes, emblemes o equívoques referències a estereotips culturals que “l’astúcia de la tradició” ha convertit històricament quasi en eterns, definitius i inamovibles.
[...]
Altres textos de l'autor referits a Antoni Miró
- El Cartell: de l’estètica de l’efímer al testimoni històric
- Nou aiguaforts d’Antoni Miró
- Sobre art i llenguatge –a manera de preàmbul–
- Antoni Miró: imatges de les imatges
- Les ciutats com a context i/o com a protagonistes de la representació
- Els ulls dels ponts d’Alcoi... ens miren sempre
- “MANI-FESTA” La festa col·lectiva, per la reivindicació dels drets, feta imatge
- La memòria visual d’una tradició cultural viva: el Tribunal de les Aigües
- Per a una generació nova
- Cultura & política. El d’Après en el context de la creació artística. La mirada històrica d’Antoni Miró
- Entre l’art i les seues funcionalitats. Tot recordant els esguards d’Antoni Miró