La batalla quotidiana

Otis

Ens trobem davant una obra d’un gran moviment captivador, situada en un entorn obert i fitat per blocs, muntanyes i mar; concebuda segons una llei de composició interna pròpia, independent i no “abeliana”, com s’aprecia en l’estructura de suport lineal i nucli asimètric. A més, no tan sols hi reconeixem el fet històric, sinó que l’obra ens fa viatjar a través del temps fins el moment on aquell té lloc; un temps allunyat en la distància, però proper en la topologia social.

L’economia de guerra sempre ha sigut la clau del poder de certs pobles i de la desgràcia de molts altres. Avui aquest pentagrama en clau històrica ens fa remembrar una gran quantitat d’angoixes vivents i frustracions amb desenvolupament asimptòtic.