Esbós de lletra a Antoni Miró
Miquel Martí i Pol
Veu: Núria Casanova
Toni Miró, que dic, escolta això:
la impertinent verbositat del temps
és un parany devastador i obscè
i tu que ho saps passes de llarg і escrius,
lúcidament, part dellà del mirall.
Minuciós, dibuixes clarobscurs
damunt la pell cansada і vehement,
perquè la Hum penetri pel teixit
incert dels anys і escampi claredats
molt més enllà de l’horitzó fal·laç
d’aquest vaivé d’un viure trepidant
sempre abocats a l’anorreament.
De quin secret pou de silenci treus
el lluminós i perennal sentit
de cada gest, de cada moviment?
Astut i greu, t’absentes del brogit
per convertir qualsevol traç en foc
i esdevenir més tendre і reptador,
bé descrius paràboles de vent
per incitar la pluja i el neguit
a definir correctament el rumb?
Símbols i espai combinen el desig,
l’esclat del roig i el sentiment del blau
que només tu saps mestrejar, discret,
per desvetllar l’enigma tortuós
de qualsevol misteriós esguard,
i així desfer, sense ni moure els dits
tot l’enfilall d’adverses solituds,
que com un jou ens lliga і ens sotmet.
Pregunto molt і tu sempre respons
i és seductor dialogar amb el buit
de mi mateix cap on m’atreus, tossut
com un infant solemne i desimbolt.
Pregunto molt i em fa de tornaveu
la nuditat del cos i de la ment
que cap mirall no encerta a reflectir
fora d’aquell que m’ofereixes tu.
Et penso lluny, Toni Miró, i escric
desavesat de tot, tancant els ulls
força sovint per no trencar l’embruix
i aprendre’m més, com qui desfà camí
per repensar la nosa del futur
sense el temor de topics sobresalts.
Et penso molt, amic llunyà, i em plau
conversar amb tu silenciosament
per convertir la quietud en cant
i guanyar espais de música subtil.
Tot s’esdevé prement la solitud,
configurant ardidament els mots,
renunciant a l’oripell i el fast
per assolir l’esclat essencial;
tot s’esdevé de claredats endins
i el repte, el crit, la turpitud i el goig
no són sinó l’aureola del llamp
amb què podem, potser, combatre el vell
parany del temps, verbós, impertinent
i, al capdavall, obscè i devastador.
(Octubre de 1992)
