Mendicar

Mara ArandaCantant

Una almoina per l’amor de déu.
Penses i qui et mira sent menyspreu
Has perdut la força que tot esser té
Doblegada i capbaixa arrossegues el peus.

Ella el mira amb ulls de ferit ocell
A qui les ales a mossos han romput
I el bec nugat amb fil que no puga cantar
I en la gàbia, sospira per un dolç mirar.

Voldràs adormir-te i no gosaràs
Queta, fins que ell es gite al teu costat
I l’escoltes profundament alenar
I sàpiguesque ja pots respirar.

Dona que no goses al mirall mirar
No voldries saber-ho però saps que saps
Pot ser sembles viva però ja has mort
De tu només queda el pútrid embolcall

Què fas mendicant un tros d’amor podrit
El pa del que diusestimar és com verí.
Si m’escoltes fes el teu poder d’este cant
Siga força que mancava perquè digues prou.
Si et toquen a tu em toquen a mi el cor
Si ens taquen a una a totes han tacat.
Ara dis-ho tu, trenca’t la gola i digues prou.

Dóna’m la mà, jo he viscut en eixe forat,
Ple de rancúnia, gelosiadesprés, imenyspreu.
Dóna’m la ma, pega un bot i surt del fons del pou.
Obri el cadenat i assenyala amb el dit el nord.
Dóna’m la ma, cada segon compta ja.
Quan escoltes tres diràs prou…1,2,3…

---

Una cançó de Mara Aranda inspirada en el quadre Mendicar d’Antoni Miró
Lletra, música i veu: Mara Aranda
Guitarra acústica i arranjaments: Abel García
Lavta, rellotge, arranjaments, gravació i mescla: Jota Martíneza Pilgrim Records

Web mara-aranda.com | Facebook fb.com/MaraArandaMusica| Twitter @Mara_Aranda | Instagram @maraarandaofficial