A Antoni Miró

Manuel Muñoz Ibáñez

Antoni Miró parteix de l’expressionisme, també hi té el seu període abstracte i culmina amb el propi de la seua obra actual, connectada a la problemàtica de l’home i l’entorn que el condiciona. «Els relleus visuals», del 1968, són un magnífic període d’investigació on les corrugacions de la superfície «tema» estan en funció d’un procés de cerca intel·lectual i plàstica molt positiva. D’aquí fins a «Vietnam-68» sols hi ha un pas cronològic, però un llarg i vellós camí conceptual. Decideix buscar mode d’expressió a través de l’escultura. En 1969 llurs figures de geometrismes, pensats, deixen pas a al·lusions patètiques humanes, amb evocació al Vietnam. La consciència social ha arribat a tots els aspectes de la seua obra i busca la temàtica universalista, evitant l’envelliment precoç de la crònica d’un dia. El 1972 realitza la sèrie «Amèrica negra», i a continuació «El dòlar». Al llarg de l’estudi de «Crònica de la realitat» hem vist la freqüència del simbolisme, de l’associació d’elements, al servei de l’impacte del missatge.

(Fragment de: La Pintura Contemporània del País Valencià, Edit. Prometeo).