Malson del dòlar

Luís Rodríguez Olivares

(Dòlar: m. anglés, dollar. Unitat monetària dels Estats Units. Moneda dominant com el país a què pertany. Símbol de l’imperialisme nord-americà. Símbol utilitzat, per extensió, en la pintura d’Antoni Miró com a instrument de l’explotació d’uns països pels altres, d’unes classes per altres).

La burgesia té un caràcter repressiu. És necessari introduir eixe element fonamental en la crònica d’esdeveniments propis de la nostra època. I expressar un juí crític. I prendre posicionament.

Antoni Miró no és pas neutral. I, així, obre un camí contracorrent i feixuc però inexorable. Cadascun dels passos és un comentari sobre l’home i el món, una fuetada que altera l’assossec de l’immobilisme burgés. «Art feixuc» que trenca amb eixe altre domesticat i passiu i neutre. Treball polític.

La crònica està contada amb fets reconeixibles que no han de ser considerats aïllats: massacre a Xile, genocidi a Palestina, guerra a Vietnam, corrupció a Amèrica. Són cares de la mateixa moneda, el dòlar present sempre.

Tots ens enfilen cap a la primera afirmació. La repressió. I, encara més, la repressió produeix beneficis. Si no fos així, tants actes brutals quedarien despullats d’intenció, es convertirien en anècdota. Encara que tràgica, sense gens de seny.

Tot i que l’escenari no ens allunya pas. L’hem fet nostre. La passió que es desprèn d’una mort al Vietnam, la dolor xilena, la impotència palestina són efectes d’una situació semblant. És a dir, Antoni Miró podria haver pintat un gegantesc dòlar dominant sobre la seua pròpia i lluminosa terra.

(Al fons, la serra Mariola. Apropat, l’Alcoi. Baixant pel port, la Mediterrània. Llum i taques grisenques, boscos d’alzinar, carrascar, garriga, matolls de romaní i argelaga, flaire a camamilla, raïm de llop i crespinell entre les roques. Un gran dòlar onejant al vent rafegat que xiula als talls endinsats).

Seria la mateixa cosa, el mateix i aguaitat malson.