El temps no mata
Luís Rodríguez Olivares
L'art innocent no existeix. L'art neutre, al marge de la política independent d'aquesta, no existeix. Un paisatge d’ametllers en flor, sense altres pretensions, no deixa de ser reflex d'una idealitzada concepció del món, una actitud política front a l'altra en què l'artista pren partit i jutja críticament la realitat. A la fi, res no és estrany a la vida, tot és producte de la societat d’on neix. I del temps.
Portem a sobre de nosaltres la història de l'home i ens hi reconeixem. I, així, quan Antoni Miró va rescatar actituds i formes de La rendició de Breda per crear la sèrie Les llances, estava furgant en el passat i el feia seu. I va donar algunes passes més. De la seua mà eixiren significats afegits: imperialisme, opressió. Arrencà de la pintura ja pintada per desvetllar la seua realitat, trencà la neutralitat aparent del temps passat per afirmar el contrari.
L'art és un producte històric que pot servir per canviar la història, un instrument per transformar el món. Contemplar Les llances i quadres posteriors és esgotar les possibilitats d'afirmacions com les anteriors.
Es tancà una època en l'obra del pintor i en començava un altra. L'encontre d'un llenguatge basat en l'anacronisme, gens nou però sí intencionat i combatiu, ha sigut decisiu. A partir d'aquí Antoni Miró traspassà la porta oberta per ell mateix i va pintar pintura.
D'aquesta manera, el Diego Velázquez fuma ara cigarrets amb filtre i sobresurt d'un fons-mirall on ens podem mirar i reconèixer. És clar el joc del temps i l'obra recobrada, no ens equivoquem, però encara hi ha més perquè l'artista deixa intactes les seues preocupacions socials. I altre exemple, la duquessa que pintà Goya s'apropa fins avui amb tots els títols i documents que recorden l'inexcusable qüestió de la propietat.
És a dir, invitació al joc, treball cultural i testimoni, compromís, tasca política. Eixe és el sentit. L'art innocent no existeix, l'art és reflex de la societat i l’època en què es produeix, la neutralitat és falsa, etc.
El temps no mata.
